FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ve. Següent a comptar des del dia que som. La setmana vinent. El mes vinent. L'any vinent. Dimarts vinent. Persona que ve. anants i vinents V. anant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No gens reeixit. Quina festa més cagada! Covard, que per no res agafa por, amb qui no es pot comptar per a res que impliqui un risc, un esforç, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a comptar. Pedres numeràries. Que és una de les persones que formen part del nombre regular d'individus que formen una facultat, un col·legi, etc. Diner efectiu. Ens trobem sense numerari. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill d'un fill o d'una filla. Té un net que es diu Tomàs. Descendent mascle a comptar des dels nets. Les generacions a venir. La història d'ara, l'escriuran els nostres nets. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comprar o vendre (una mercaderia) sense pesar, sense comptar o sense mesurar. Concertar i comprar (el que resta de fruita, d'hortalissa, etc.), a un marmanyer que ho dona a més baix preu per acabar la venda. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amor per les coses de la pròpia regió. Doctrina política segons la qual cada regió d'un estat ha de comptar amb òrgans propis de govern i d'administració, per tal d'apropar les decisions a les característiques i les necessitats específiques de cada territori. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tres vegades cent. Tres-cents bous. Tres-centes ovelles. El nombre tres-cents, 300. Divideix 300 entre 3. El que fa tres-cents en una sèrie numerada. El quilòmetre 300 a comptar des de la frontera. Va sortir el 300. Xifra que correspon al nombre tres-cents. Un dècim acabat en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doblegar, fer sucumbir, sota un pes, sota una càrrega excessiva. El sac l'aclaparava i a penes podia caminar. Aclaparar un roure. Aclaparar el poble amb impostos. Aquella desgràcia l'havia aclaparat. Les penes que l'aclaparen no es poden comptar. Consoleu-lo perquè no s'aclapari [...]
