61.
viaje
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
marcharse... ¡buen viaje!, si vol marxar..., bon viatge!6 para este viaje no se necesitan alforjas fig i fam per a aquest servei no cal córrer, per a això no cal córrer, no n'hi ha per a tant. 7 viaje de novios viatge de nuvis. [...]
|
62.
dar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[cabo, cuerda] tirar. 33 mar [vela] fer, donar. 34 ¡ahí me las den todas! tant se me'n dona!, tant me fa!, no em fa ni fred ni calor!35 ¡dale! tornem-hi!, fum-li!, altra vegada!36 dale que dale (o que te dale, o que le das, o que darás, o que te pego) nyic-i-nyac, rasca que rasca, burxa que burxa, sona [...]
VERB MODEL v tr 1 donar, lliurar. Dar un vestido, donar un vestit. Dar un paquete, lliurar un paquet. 2 [un consejo, una idea] donar. 3 [producir, proporcionar] donar. Dar dividendos, donar dividends. Este árbol no da frutos, aquest arbre no dona fruits. 4 [olor] fer. 5 [un grito, un silbido, etc] fer. Dio un suspiro, feu un sospir. 6 [una vuelta, un paseo] fer. 7 donar. Bebe esto: te dará fuerzas, beu això: et donarà forces. Dar consuelo, alegría, donar consol, alegria. 8 [asignar] donar. Dar trabajo a alguien, donar feina a algú. 9 [conceder] donar. Dar el visto bueno, donar el vistiplau. Dame más tiempo, dona'm més temps. 10 [costear] donar, pagar. Le da un buen sueldo, li dona un bon sou. 11 [celebrar] fer, oferir. Dar un banquete, fer un banquet. 12 [muestra, prueba] fer, fer palès. Dar muestra de sensatez, fer mostra de sensatesa. 13 [crédito, fe] donar. Dar crédito a una historia, donar crèdit a una història. 14 [clase] fer. Dar una clase, fer una classe. 15 rebre. No quiere dar clase, no vol rebre classe. 16 [comunicar] donar. Dio una buena noticia, donà una bona notícia. 17 [espectáculo] fer. Dan una película interesante, fan una pel·lícula interessant. 18 donar. Dar una capa de pintura, donar una capa de pintura. 19 donar. Dar cuerpo a, donar cos a. 20 [un beso, un abrazo] fer. Dar un abrazo, fer una abraçada. 21 [prisa] donar. 22 obrir, encendre. Da la luz, obre el llum. No des el gas, no encenguis el gas. 23 [atribuir] donar, atribuir. Dar importancia, donar importància. 24 [saludos] donar. Dar los buenos días, donar el bon dia. Dar las gracias, donar les gràcies. 25 [asestar] donar, pegar, etzibar, clavar. Le dio una patada, un golpe, li donà una puntada de peu, un cop. 26 [acción brusca] fer. Dar un tirón, fer una estrebada. Dar un salto, fer un salt. 27 [acción rápida] fer. Dar un riego, fer una regada. 28 [producir un estado físico] fer venir, fer agafar. Esto me da sed, sueño, això em fa venir set, son. 29 [producir un estado moral] fer. Dar vergüenza, asco, rabia, fer vergonya, fàstic, ràbia. 30 [cuentas] retre, donar. 31 mar [el ancla] tirar. 32 mar [cabo, cuerda] tirar. 33 mar [vela] fer, donar. 34 ¡ahí me las den todas! tant se me'n dona!, tant me fa!, no em fa ni fred ni calor! 35 ¡dale! tornem-hi!, fum-li!, altra vegada! 36 dale que dale (o que te dale, o que le das, o que darás, o que te pego) nyic-i-nyac, rasca que rasca, burxa que burxa, sona que sona. 37 darla fam [pegarla] ensarronar, aixecar la camisa. Vamos a dársela, l'ensarronarem. 38 dar por sentado que donar per fet que. 39 donde las dan las toman tal faràs, tal trobaràs. v intr 40 [sonar] tocar. El reloj ahora da la una, el rellotge ara toca la una. Han dado las cinco, han tocat les cinc. 41 tocar. No te da el sol, el aire, no et toca el sol, l'aire. 42 [mirar] donar. Una ventana que da a la calle, una finestra que dona al carrer. 43 [ataque, indisposición] agafar, passar. Con este calor me podría dar algo, amb aquesta calor em podria agafar alguna cosa. 44 ¡da lo mismo! tant se val!, tant és!, és igual! 45 dar a [hacerlo funcionar o mover] fer anar [normalment, però, es tradueix pel verb que indica l'acció corresponent]. Dar al volante, fer anar (o girar) el volant. Dar a la radio, engegar la ràdio. Dar al botón, prémer el botó. 46 dar a [con verbo en infinitivo] fer, donar a. Dar a bordar un mantel, fer (o donar a) brodar unes tovalles. Dar a conocer, a entender, fer (o donar a) conèixer, entendre. 47 dar algo de comer, beber, probar donar quelcom a menjar, a beure, a tastar. 48 dar con [una cosa] trobar, encertar. Di con la solución, vaig trobar (o encertar) la solució. 49 dar con [una persona] trobar. Dar con un amigo, trobar un amic. 50 dar con [golpear] trucar, picar. Dar con la aldaba, trucar amb el picaporta. 51 dar con algo en tierra (o en el suelo) deixar caure. Dieron con el sofá en tierra, van deixar caure el sofà al terra. 52 dar consigo en anar a parar a. 53 dar de donar. Dar de comer, donar menjar. 54 dar de donar (o clavar) uns quants (o unes quantes), donar (o clavar) un joc de. Dar de bofetadas, donar un joc de bufetades. 55 dar de caure de. Dar de cabeza, caure de cap. 56 dar de lado deixar de banda. 57 dar de sí [estirarse] donar-se. Esta goma da de sí, aquesta goma es dona. 58 dar de sí [cundir] donar de si, retre, rendir. 59 dar en p fr [percatarse] adonar-se de, copsar. Ya he dado en el problema, ja m'he adonat del problema. 60 dar en p fr [obstinarse] entestar-se a, agafar la dèria de. Ha dado en creer que le siguen, s'ha entestat a creure que el segueixen. 61 dar en p fr [caerse] caure a. Dar en el suelo, caure a terra. 62 dar igual (o lo mismo) ésser igual, tant ésser, tant donar-se, no venir d'aquí, no importar. Me da igual, m'és igual (o tant m'és, o tant se me'n dona, o no em ve d'aquí, o no m'importa). 63 darle a fam posar-se de ple en. Dale a los libros, posa't de ple en els llibres. 64 dar para donar per. Este sueldo no da para vivir, aquest sou no dona per a viure. 65 dar por [con adjetivo] donar per. Dar por bueno, donar per bo. 66 dar por [con infinitivo] donar per, venir les ganes (o la dèria) de, agafar la dèria de, donar-la per, pegar per. Ahora le da por hacer deporte, ara li dona per fer esport (o ara ha agafat la dèria de fer esport). Le dio por llorar, li va pegar per plorar. 67 dar que [con infinitivo] fer. 68 dar que decir (o que hablar) fer parlar. 69 dar que hacer donar feina. Esto os dará que hacer, això us donarà feina. 70 dar que pensar fer pensar. 71 haber para dar y tomar haver-n'hi per a donar i per a vendre. 72 no dar para más no donar per a més. 73 no dar una no encertar-ne ni una, no tocar pilota. 74 ¡qué más da! tant li fa!, què hi farem!, tant se val! 75 ¡tanto da! tant se val!, tant li fa!, no ve d'aquí!, és igual!v pron 76 [consagrarse] donar-se. 77 [entregarse] donar-se, lliurar-se. Se da al estudio, a la bebida, es dona a l'estudi, a la beguda. 78 [suceder] donar-se, ocórrer intr, esdevenir-se. No se dan muchos casos como este, no es donen gaires casos com aquest. 79 agr fer-se, anar bé. En mi huerto se dan bien las fresas, al meu hort es fan bé les maduixes. 80 fer tr. Darse un paseo, fer una passejada. 81 [golpearse] donar-se un cop. Se dio contra la mesa, es donà un cop contra la taula. 82 p fr [someterse] retre's, donar-se, rendir-se, lliurar-se. 83 darse a fer-se. Darse a conocer, fer-se conèixer. 84 darse a posar-se a, entestar-se a, començar a (o de). De repente se dio a suponer que le seguían, de sobte es posà a suposar que el seguien. 85 darse a entender p fr fer-se entendre, fer-se comprendre. 86 darse a entender fam i p fr posar-se en evidència. 87 darse barato [alguien] acontentar-se amb poca cosa. 88 darse bien (o mal) algo a uno tenir algú (o no) facilitat per a alguna cosa, anar alguna cosa bé (o malament) a algú. No se le dan bien los estudios, no té facilitat per als estudis, no li van bé els estudis. 89 darse cuenta adonar-se. 90 darse de donar-se. Se dio de pellizcos, es donà pessics. 91 darse de menos considerar que rebaixa, considerar poca cosa. 92 dárselas de presumir de, gastar (o tenir) aires de. No te las des de listo, no presumeixis de llest. Dárselas de señor, gastar aires de senyor. 93 darse por donar-se per, tenir-se per, creure's, considerar-se com a. Se dio por vencido, es donà per vençut. 94 me da que... fam em fa pensar que.... 95 tanto se me da tant se me'n dona, no em ve d'aquí, m'és igual. |
63.
alguno
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
mica de pressa. 4 [en frases condicionales e interrogativas] gens de, gota de, cap mica de. ¿Tienes algún dinero?, tens gota de diners?5 alguna que otra vez alguna vegada, de tant en tant. 6 alguna vez (o algunas veces) alguna vegada, algun cop, a (o de) vegades, algunes vegades. 7 alguno que otro [...]
|
64.
cómo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
manera, si ho he promès?9 ¿cómo no? (o ¡cómo no!) amer [desde luego] prou!, i tant!, és clar!, per descomptat!, no cal dir!10 ¡pero cómo! (o ¡y cómo!) i de quina manera! Está nevando —¡Y cómo!, neva —I de quina manera!interj 11 [sorpresa, indignación] com! ¿Queréis iros de una vez? ¡Cómo, si [...]
|
65.
pito
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
flautas fam entre naps i cols, entre una cosa i l'altra, tot rient rient. 10 ¡me importa tres pitos! fam tant se me'n fum (o se me'n dona)!, tant me fa!, m'importa un rave!11 no importarle (o no dársele) un pito fam no donar-se-li'n un clau, no importar gens ni gota (o gens ni mica). 12 no toco pito en [...]
|
66.
ahí
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adv 1 aquí. 2 ¡ahí es nada! déu-n'hi-do!, déu-n'hi-doret! ¡Ahí es nada, un sueldo de ministro!, déu-n'hi-do, un sou de ministre!3 ahí está en això hi ha, aquí hi ha, aquí rau. Ahí está la dificultad, en això hi ha la dificultat. 4 ¡ahí está! aquí el tens!5 ahí me las den todas fam tant se me'n [...]
|
67.
rato 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ratos... y a ratos ara... adés (o adés... adés). A ratos ríe y a ratos llora, ara riu, adés plora. 7 dar un mal rato fer passar una mala estona. 8 dentro de un rato d'aquí una estona. 9 de rato en rato de tant en tant. 10 hace mucho rato que fa molta estona que. 11 hace poco rato suara, fa poca estona [...]
|
68.
desahogar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[el corazón] esplaiar, obrir. v pron 5 [desfogarse] desfogar-se, esbravar-se, esbafar-se. Me he desahogado después de llorar, m'he desfogat després de plorar. 6 [descansar] esbargir-se, esplaiar-se. Después de haber trabajado tanto deberías desahogarte, després d'haver treballat tant hauries d [...]
|
69.
higa
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
(o hacer) (a alguien) una higa [escarnecer] fer la figa. 7 no dar dos higas por una cosa fig i fam no donar-ne ni un xavo (o ni cinc, o ni una pellofa), d'una cosa. 8 no me importa una higa fig i fam tant se me'n dona, no se me'n dona un clau. [...]
|
70.
manejar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] manejar, portar, tocar. Manejando tanto dinero, a la fuerza debe tenerlo, manejant tant de diner, per força n'ha de tenir. 6 amer [un automóvil] conduir, portar, menar. 7 el que maneja el dinero (o los cuartos) el qui té els diners (o la bossa). v pron 8 [un enfermo] arranjar-se (o espavilar-se) tot sol [...]
|