Resultats de la cerca bàsica: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. escrivà
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui tenia al seu càrrec la redacció i l'autenticació d'actes i de contractes posats en pública forma i de les actuacions judicials, governatives i administratives. [...]
2. tabel·lió
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En l'antiga Roma, escrivà. Notari. [...]
3. aprísia
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Antigament, nota presa per un escrivà o un notari per a redactar després el document. [...]
4. escrivania
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ofici de notari o d'escrivà públic. Oficina o despatx del notari o de l'escrivà públic i dependències on es guardaven els llibres o els protocols notarials. Objecte d'escriptori que consisteix en un suport on van el tinter, les plomes i altres estris d'escriure. Una [...]
5. actuari actuària
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una companyia d'assegurances, persona que fa els càlculs. Escrivà que actuava amb un jutge. Escrivent de l'època romana encarregat de redactar les actes. [...]
6. credencer credencera
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que té cura de la credença. Antic escrivà encarregat de portar el llibre de credença d'una confraria, de l'administració d'una imposició, d'una taula de canvi, etc. [...]