1.
escruixir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
., commoure fortament l'ànim (d'algú). Escruix de pensar que l'han deixat morir de fam. Ell s'ha escruixit quan li hem dit que costava tants diners. Fa escruixir una maldat com aquesta. Fa escruixir de veure'l menjar! [...]
|
2.
escruixir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cruixir.
[...]
|
3.
escruixir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Commoure fortament l'ànim quelcom d'extraordinari per la seva anormalitat, enormitat, etc. [...]
|
4.
escruixir
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Fer consentir greument alguna cosa una pressió, una tracció o una torsió massa fortes. [...]
|
5.
escruixir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 hacer que se resienta. La neu ha escruixit les branques dels arbres, la nieve ha hecho que se resientan las ramas de los árboles. 2 [debilitar] quebrantar. El terratrèmol ha escruixit els fonaments, el terremoto ha quebrantado los cimientos. 3 abs fig estremecer. Escruixeix de pensar que l'a [...]
|
6.
escruixir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 consentir-se. 2 Fig. Commoure. Impressionar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
escruiximent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'escruixir o d'escruixir-se. [...]
|
8.
Es pot dir frapar i frapant en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb frapar és un gal·licisme que en català només és admissible en registres col·loquials. Alguns equivalents de la llengua general són, per exemple, impactar, commoure, afectar, colpir, emocionar, escruixir. Per exemple:
La notícia de l'accident m'ha impactat molt.
Pel que fa a l'adjectiu [...]
|
9.
escruiximent
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Acció d'escruixir o escruixir-se; l'efecte. [...]
|
10.
estremecer
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: envejecer] v tr 1 [hacer temblar] estremir, sotragar. 2 fig esgarrifar, escruixir. v pron 3 estremir-se. Estremecerse de miedo, estremir-se de por. [...]
|