)
22'' (22 segons)
El signe % es pot escriure separat per un espai fi de la xifra que acompanya o, si això no és possible tipogràficament, se separa de la xifra amb un espai normal:
5 % (5 per cent)
Precedit d'una xifra, tant es pot utilitzar el símbol com la paraula o l'expressió que representa [...]
Els articles definits el i la i la preposició de s'apostrofen davant d'una paraula o fragment escrit entre cometes sempre que calgui segons les normes que regulen l'apostrofació. Així, per exemple, es fa servir l'apòstrof en casos com els següents:
Les citacions:
El director va qualificar [...]
de la paraula persona si crea problemes d'inadequació semàntica. Per exemple, no és el mateix dir perfil de la persona diplomàtica ('persona que actua amb diplomàcia') que perfil del diplomàtic o diplomàtica ('persona que exerceix la tasca de diplomàtic').
[...]
.
En un mateix document s'ha d'evitar barrejar les diferents abreviacions (ptes., ESP).
Finalment, cal tenir en compte que tant el símbol com l'abreviatura s'usen al costat d'una quantitat escrita en xifres. Si la quantitat apareix escrita amb lletres, aleshores cal escriure sencera la paraula [...]
vegades van seguides de dos punts. En aquests casos, la paraula següent va amb majúscula inicial. Per exemple:
Manifesten:
Que el senyor Joan Coma Martí és propietari de l'habitatge...
En les cartes, després de la salutació de l'inici, que acostuma a anar seguida de coma, de vegades s'utilitzen els [...]
fossin una paraula. Són generalment planes si acaben en vocal. Per exemple: ONU, IVA, NASA, UEFA, etc. En canvi, si acaben en consonant o diftong, són agudes. Per exemple: IVAM, CIRIT, OTAN, etc. Una variant d'aquest tipus de lectura consisteix a pronunciar la primera lletra de la sigla amb una vocal de [...]
altra paraula, els articles el i la i la preposició de s'apostrofen o no d'acord amb les regles generals d'apostrofació dels mots sencers: el PIB, l'INCAVI, la NASA, l'UCI, l'UNICEF, de RENFE, d'IVA.
Pronunciació lletrejada
En el cas de les sigles que es llegeixen lletra per lletra, si la sigla [...]
Els dos punts (:) són un signe gràfic que serveix per introduir informació. Es col·loquen sense deixar cap espai després de la paraula que els precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals dels dos punts són els següents:
1. Introdueixen una enumeració d'elements, tant si l [...]
com una paraula es poden escriure amb totes les lletres majúscules o només amb la lletra inicial majúscula. Per exemple:
IVAM o Ivam (Institut Valencià d'Art Modern)
RENFE o Renfe (Red Nacional de los Ferrocarriles Españoles)
Excepcionalment, algunes sigles que es poden llegir com un mot s [...]
El punt (.) és un signe gràfic que representa una pausa llarga. Aquest signe tipogràfic se situa sense deixar cap espai darrere de la paraula que el precedeix i deixant-ne un abans de la següent.
Els usos principals del punt són els que s'expliquen a continuació:
1. S'escriu al final d'una [...]
Fitxa
5959/3Darrera versió: 14.02.2020
Títol
Criteris de redacció del saluda
Resposta
Definició
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.
El saluda és un document de caràcter protocol·lari, usat per a comunicacions breus que no han de tenir registre, com és ara les notes d'agraïment, les felicitacions, etc.
Criteris generals de redacció
La claredat, el rigor i la concisió són principis bàsics de la redacció administrativa. Aquests principis es basen tant en la redacció acurada de la informació que s'hi expressa com en l'estructuració lògica i en blocs homogenis de la informació. La documentació administrativa parteix, gairebé sempre, d'estructures prefixades i deixa poc espai a la creativitat.
L'aspecte formal dels textos és fonamental per a la comunicació. El saluda, com molts altres documents, segueix una estructura força constant pel que fa als elements que l'integren i a la seva disposició.
Els diferents blocs d'informació del saluda són els següents:
identificació de qui saluda
salutació
nucli de la salutació
signatura
comiat
datació
Pel que fa als criteris generals de redacció, cal tenir en compte que la forma del verb principal, saluda, fa que calgui usar el tractament de tercera persona del singular tant per a qui saluda com per a la persona destinatària. Aquesta particularitat, al costat de la recomanació general de fer servir en la redacció administrativa el tractament de vós, fa que en alguns casos encara ens trobem amb redaccions incoherents, que de manera errònia alternen el tractament de tercera persona singular (emissor/a) amb el de vós (destinatari/ària).
Un altre aspecte que convé comentar en aquest apartat és el fet que el saluda és un document parcialment imprès. Així, la informació següent ja apareix impresa en el saluda, que es caracteritza pel fet de ser de format A5:
el càrrec de la persona emissora
la paraula saluda
el nom i els cognoms de la persona emissora
la fórmula de comiat
la població
Estructura i continguts
El contingut i les característiques de cada una de les parts del saluda són els següents:
1. Identificació de qui saluda
La identificació de qui saluda, a part de la capçalera, pot tenir una de les estructures següents:
càrrec (l'entitat ja surt a la capçalera)
càrrec i entitat
tractament protocol·lari, nom i cognoms i càrrec
Pel que fa a l'ús dels tractaments protocol·laris, en general és aconsellable de prescindir-ne, tot i que en un document protocol·lari com és ara el saluda també hi poden aparèixer.
2. Salutació
La fórmula de salutació es redueix a la paraula Saluda impresa de manera que destaqui en una línia independent.
3. Nucli de la salutació
En aquest apartat es fan constar el nom i els cognoms del destinatari o la destinatària i la informació sobre el motiu de la salutació (agraïment, felicitació, etc.), per mitjà d'un text ben breu.
Com veiem, doncs, just després del verb principal, saluda, que és transitiu, hi apareix el complement directe, en aquest cas representat pel nom de la persona a qui s'adreça el document. Per tant, cal evitar l'error d'introduir aquest complement amb la preposició a. Així escriurem: "La directora de... / Saluda / el senyor... o la senyora...".
Hem assenyalat que el text ha de ser ben breu, perquè la informació que es transmet per mitjà del saluda apareix com una frase subordinada i no convé que s'allargui gaire.
4. Signatura
De fet aquest document no duu signatura tal com la duen la majoria dels documents administratius. En aquest cas es redueix a la rúbrica, que se situa sota el nom ja imprès de la persona que emet el saluda.
5. Comiat
Per al comiat s'usa una de les fórmules següents, que de fet presenten poca variació:
es complau a expressar-li el testimoni de la seva consideració.
aprofita l'avinentesa per testimoniar-li la seva consideració.
es complau a expressar-li el testimoniatge de la seva consideració.
6. Datació
El saluda és un document que no s'ha de registrar. Per tant, només duu una única data, que s'estructura com segueix: població (ja impresa), nom del mes escrit en lletres i any escrit en xifres.
Identificació de l'organisme
Pel que fa a la resta d'elements que configuren el disseny gràfic de la invitació (marges, situació del logotip, tipus de paper o cartolina, etc.), atès que no són exclusius d'aquest document i que afecten tota la documentació d'un organisme, cal seguir les normes o els programes de cada institució.