Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 1,985

61. Usos del gerundi que no sˇn admesos / 'El conductor es va adormir provocant un greu accident' o 'El conductor es va adormir, cosa que va provocar un greu accident'?
Font Fitxes de l'Optimot
Les construccions de gerundi generalment tenen un valor duratiu. Independentment del fet que el gerundi tambÚ pugui presentar altres valors (causal, condicional o concessiu), sol indicar duraciˇ o continu´tat. A l'hora de fer servir una construcciˇ de gerundi, cal tenir en compte les [...]
62. 'desprÚs de' + infinitiu o 'desprÚs que' + verb? / Oracions temporals amb 'desprÚs'
Font Fitxes de l'Optimot
Per expressar posterioritat, es poden fer servir les construccionsádesprÚs de + infinitiu oádesprÚs que + verb. Per exemple: DesprÚs de saber la desgrÓcia, va trucar a la policia. DesprÚs que va saber la desgrÓcia, va trucar a la policia. Pel que fa a l'˙ltima construcciˇ, desprÚs que + verb [...]
63. Com es diu carrerˇ sense sortida en catalÓ? / atzucac, cul-de-sac, carrerˇ que no passa
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ, hi ha tres denominacions possibles per designar un carrerˇ sense sortida: atzucac, cul-de-sac o carrerˇ que no passa. Totes tres sˇnátambÚ correctes en sentit figurat. AixÝ, doncs, es pot dir: La discussiˇ es troba en un atzucac. La discussiˇ es troba en un cul-de-sac. La discussiˇ [...]
64. Concordanša en oracions amb nom colĚlectiu al subjecte / 'QuŔ volen aquesta gent?' o 'QuŔ vol aquesta gent'? / 'La majoria de convidats van marxar' o 'La majoria de convidats va marxar'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
nom colĚlectiu es refereix a un grup de persones (especialment en el cas del nom gent), tambÚ Ús possible fer la concordanša pel sentit i, per tant, que el verb concordi en plural. Per exemple: QuŔ volen/vol aquesta gent? Aquesta mainada fan/fa molt de soroll.á Sobretot Ús habitual la concordanša en [...]
65. Verbs que es conjuguen com 'beure': 'bec', 'begui', etc. / Verbs amb formes velaritzades
Font Fitxes de l'Optimot
Altres verbs amb formes velaritzades sˇn els segŘents: El verb escriure i els seus derivats tenen formes velaritzades en el present d'indicatiu (escric), el present de subjuntiu (escrigui) i l'imperfet de subjuntiu (escriguÚs). Cal tenir en compte que en el passat simple alternen les formes [...]
66. ╔s correcte deixar a desitjar en catalÓ? / Com es diu dejar que desear en catalÓ?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressiˇ castellanaádejar que desear, que es fa servir peráindicar que alguna cosa no tÚ les qualitats requerides, equivaláen catalÓáa deixar a desitjar. Es pot intensificar amb els quantificadors bastant, forša, molt, etc., desprÚs del verb deixar. Per exemple:á Aquest treball deixa molt a [...]
67. Concordanša del verb en oracions formades amb 'un dels' o 'una de les' / 'Una de les activitats que tÚ mÚs Ŕxit Ús...' o 'Una de les activitats que tenen mÚs Ŕxit Ús...'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
La concordanša dels verbs de les oracions formades amb la construcciˇ partitiva un dels, una de les pot variar segons els elements que introdueixen aquestes construccions partitives.á 1. La construcciˇ un dels, una de les pot anar seguida d'un nom i fer la funciˇ de subjecte. Aleshores, concorda [...]
68. plural de miss / misses o miss?
Font Fitxes de l'Optimot
miss El mot miss, que Ús el tÝtol donat a la guanyadora d'un concurs de bellesa, Ús invariable, Ús a dir, tÚ la mateixa forma en singular i en plural. Per exemple: Les miss van desfilar per la passarelĚla.  [...]
69. Formaciˇ d'adjectius que indiquen relaciˇ amb algun personatge conegut / rodorediÓ, rodorediana; mozartiÓ, mozartiana; espriuÓ, espriuana
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ hi ha diversos sufixos que s'utilitzen per a la formaciˇ d'adjectius que indiquen relaciˇ o pertinenša a un personatge conegut o a la seva obra. El que tÚ un ˙s mÚs freqŘent Ús -iÓ, -iana. Per exemple: balmesiÓ, balmesiana (de Balmes) daliniÓ, daliniana (de DalÝ) maragalliÓ [...]
70. Relatiu de manera / 'la manera com riu' o 'la manera en quŔ riu'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
diverses formes: com, en quŔ i, menys freqŘentment,áen la qual. En els registres informals tambÚ s'usa el relatiu que. Per exemple: M'agrada la manera com riu. M'agrada la manera en quŔ riu. M'agrada la manera en la qual riu. M'agrada la manera que riu.á(nomÚs en registres informals) En canvi, quan [...]
PÓgines  7 / 199 
<< Anterior  PÓgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  SegŘent >>