Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 1,985

81. 'ordenar' + infinitiu o 'ordenar que' + verb en subjuntiu? / Alternanša d'infinitiu i subjuntiu en verbs d'ordre i influŔncia
Font Fitxes de l'Optimot
Amb els verbs d'ordre i influŔncia, com ara ordenar, manar,ápermetre, prohibir,áaconsellar, dir, etc., una oraciˇ d'infinitiu pot alternar amb una subordinada amb que + verb en subjuntiu. Per exemple: Els va ordenar fer els deures. Els va ordenar que fessin els deures. Ens va aconsellar fer-nos [...]
82. ╔s correcte 'no tenir per quŔ' + infinitiu en catalÓ? / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per quŔ + infinitiu, no tenir amb quŔ + infinitiu, no haver-hi de quŔ + infinitiu. Per exemple: No tens per quŔ anar-hi. Ella ja no tÚ amb quŔ [...]
83. Pronoms de relatiu en funciˇ de complement directe animat / 'que', 'a qui' o 'el qual/al qual'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
En les oracions de relatiu, el complement directe animat es pot representar amb els pronomsáque,áquiáiáel qualá(la qual,áels quals,áles quals).á 1. Que Aquest relatiuáÚs la forma mÚs habitual, tant en les oracions especificatives com en les explicatives. Ara bÚ, no es fa serviráquan el verb de [...]
84. 'va prometre portar-se bÚ' o 'va prometre que es portaria bÚ'? / Alternanša entre l'indicatiu i l'infinitiu en les subordinades substantives
Font Fitxes de l'Optimot
Els verbs transitius porten un complement directe. De vegades, aquest complement directe Ús una oraciˇ subordinada substantiva en indicatiu (que + verb) o bÚ en infinitiu. Per exemple es poden construir amb aquesta alternanša alguns verbs de dicciˇ, com araáprometre o jurar, o bÚ alguns verbs de [...]
85. 'NomÚs veure'l a l'aeroport' o 'AixÝ que va veure'l a l'aeroport'? / 'NomÚs (de)' + infinitiu amb valor temporal / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
la locuciˇ tot just seguida d'un infinitiu, i fins i tot els adverbis sols (o sols de) i solament (o solament de). Per exemple: Tot just sortir del metro, va comenšar a ploure. Altres expressions que tambÚ s'acostumen a fer servir en catalÓáamb aquest sentit sˇn aixÝ que i tan bon punt. Per exemple [...]
86. L'article definit amb valor exclamatiu i interrogatiu / 'La de vegades que t'ho he dit!' o 'Quantes vegades t'ho he dit!'? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
Els sintagmes nominals amb article definit es poden utilitzar amb valor exclamatiu o interrogatiu en alguns contextos. Es poden trobar aquestes construccions en exclamatives directes o indirectes, o en subordinades que depenen de verbs interrogatius.áPer exemple: La sort que tÚ de tenir-te al seu [...]
87. 'no obstant', 'no obstant aix˛' o 'aix˛ no obstant'? / ╔s correcte 'no obstant' + SN, 'no obstant que' i 'no obstant haver' en catalÓ? / Nova gramÓtica
Font Fitxes de l'Optimot
formals. Per exemple: Ell ja sabia que all˛ no estava bÚ i, no obstant, va fer trampes a l'examen. No podÝem sortir de casa; no obstant aix˛, ens ho vam passar molt bÚ. Li vaig dir que s'ho rumiÚs. Aix˛ no obstant, no em va fer cas. En registres formals tambÚ es fa servir no obstant com a locuciˇ [...]
88. Com es diu 'mßs te vale' en catalÓ? / ╔s correcte 'mÚs et val' en catalÓ? / 'mÚs et val no fer-ho' o 'val mÚs que no ho facis'?
Font Fitxes de l'Optimot
En catalÓ, l'expressiˇ fixada per dir que una cosa Ús preferible o convenient Ús valer mÚs. Per exemple:á val mÚs que no ho facisá(oámÚs val que no ho facis) valdria mÚs que callÚssiu... La construcciˇámÚs (et, li, us...) valáno Ús adequada en catalÓ. Altres expressions que serveixen per [...]
89. 'enlloc' o 'en lloc'?
Font Fitxes de l'Optimot
: Li han donat lluš en lloc de rap. TambÚ s'usa la construcciˇ en lloc en l'expressiˇ en lloc segur.  [...]
90. Com es diu darse el gusto en catalÓ? / ╔s correcte donar-se el gust en catalÓ?
Font Fitxes de l'Optimot
L'expressiˇ castellana darse el gusto, que fa referŔncia a permetre's la satisfacciˇ de fer alguna cosa, en catalÓ s'expressa amb les construccions segŘents:ádonar-se el gust,áfer un extra,ápermetre's el luxe,áetc.áPer exemple:á M'he donat el gust de menjar quatre panellets. Aquestes festes [...]
PÓgines  9 / 199 
<< Anterior  PÓgina  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  14  SegŘent >>