de l'inframon.
Aquest mot s'havia escrit anteriorment amb accent, perquè conservava l'accent diacrític de món. Arran de l'aparició de la nova Ortografia catalana de l'Institut d'Estudis Catalans, però, ha deixat de portar-ne, atès que en la normativa ortogràfica actual els derivats i compostos de [...]
Un bon nombre de compostoscatalans s'escriuen en un sol mot i sense guionet. Aquest és el cas dels adjectius altmedieval i baixmedieval.
L'adjectiu que fa referència al període de l'edat mitjana comprès entre els segles VI i XII és altmedieval (i no alt-medieval ni alt medieval).
L'adjectiu que [...]
Com a norma general es tradueixen tots els noms de poblacions o ciutats quan hi ha tradició de fer-ho en català. Així doncs, Huesca és Osca, London és Londres i Milano és Milà. Però Buenos Aires o Washington, per exemple, no s'han traduït mai. Aquesta norma també s'aplica als noms d'estats, de nac [...]
Els noms propis no catalans que no tenen una forma catalana adaptada d'ús general se solen pronunciar d'acord amb la llengua originària del nom propi. Cal evitar, però, les pronúncies massa forçades.
En el cas del nom propi de la cancellera alemanya Angela Merkel, la consonant g, per exemple, es [...]
A l'hora d'escriure el nom o els cognoms d'una persona, no hi ha cap norma gramatical que determini si s'han d'escriure amb guionet o sense. Per exemple:
Joan-Anton o Joan Anton
Anna-Clara o Anna Clara
Així, l'ús o no del guionet en noms compostos de persona és una tria estrictament personal [...]
, Vandellòs, etc.
els compostos de bo (de debò, malbò...), so (ressò...), to (semitò), tro (retrò)
els compostos de clos (exclòs, inclòs...), cos (guardacòs...), gros (bocagròs...), os (renòs)
En mots plans, la majoria:
apòstol, autògraf, bibliòfil, còncau, dòlmens, fenòmens, lògic, melòman, mòbil [...]
paraula.
No es poden separar els diftongs (clau-dàtor, i no cla-udàtor) ni els dígrafs ll, ny, gu, qu (papa-llona, i no papal-lona).
Cal respectar els prefixos que formen els mots derivats i les parts dels mots compostos: in-imaginable (i no i-nimaginable), mal-avingut (i no ma-lavingut), cel-obert [...]
Quan s'incorpora el nom d'una institució o un organisme estranger al català, generalment se li atribueix el gènere que tindria el nom estranger si es traduís, encara que el gènere de la llengua estrangera i el del català no coincideixin. Així, cal dir:
el KGB o el Komitet Gosudarstvennoje Bezopas [...]
, agrairem, agraireu, agrairan), agrairia (agrairies, agrairia, agrairíem, agrairíeu, agrairien).
2. En els mots derivats per prefixació i compostos. Per exemple: antiincendis, biunívoc, coincident, contraindicació, neoimpressionista, reincident, reunir, tallaungles. En són excepcions els mots en què pot no [...]
Hi ha temps verbals compostos que estan formats per l'auxiliar haver i un participi, que és una forma no personal que presenta flexió de gènere i nombre. En una part important dels parlars el participi d'aquests temps compostos concorda amb un nom o amb alguns pronoms febles en els casos següents [...]
Fitxa
787/4Darrera versió: 29.11.2022
Títol
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Resposta
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas de La Rioja per Los Angeles des de Le Havre d'El Bierzo a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma catalanitzada, per exemple: l'Havana, el Caire.
Majúscules i minúscules de l'article en els noms de lloc no catalans
Resposta
L'article dels noms de lloc no catalans s'escriu amb majúscula inicial i roman invariable en els casos en què, si fos català, es contrauria. Per exemple:
a Las Bárdenas de La Rioja per Los Angeles des de Le Havre d'El Bierzo a El Cobre
Aquesta regla no s'aplica als llocs no catalans amb forma catalanitzada, per exemple: l'Havana, el Caire.