1.
temps
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma mental que assumeix l'experiència de la durada i de la successió, el temps essent concebut com a transcorrent contínuament i uniformement i mesurat per fenòmens successius que ocorren a intervals regulars, com la revolució aparent de l'esfera celeste causada per la [...]
|
2.
què
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quina cosa. Què dius? De què parlàveu? Per què plores? Amb què comptes? No sé què vol. Digueu-me de què heu tractat. Forma que revesteix el pronom relatiu quan, designant una cosa, va precedit d'una preposició. L'assumpte de què m'han parlat. El [...]
|
3.
que 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteix el pronom relatiu quan no va regit per una preposició. L'home que ha vingut. El seu pare, que era mestre de Sabadell... L'aigua que passa per aquest rec. L'home que hem trobat aquest matí. El llibre que llegies. L'any que es va casar el teu germà. La darrera [...]
|
4.
que 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mot quantitatiu ponderatiu. Que bonic! Que corren! Que lluny es veuen! Que de pressa han anat! Que valents que són! Que gent que hi ha! Que n'has vistes, de coses! [...]
|
5.
que 3
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunció de subordinació que és emprada: Introduint proposicions subjectives, predicatives i completives. No m'agrada que surtis tan tard. És fàcil que arribin avui. La meva convicció és que això no pot durar gaire. Veig que no venen. No vull que hi vagis [...]
|
6.
perdurable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dura molt de temps, que continua durant. [...]
|
7.
transcórrer
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment el temps, passar. Han transcorregut molts dies, de llavors ençà! Li semblava que el temps transcorria molt lentament. [...]
|
8.
blaneig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ablaniment del temps, especialment el que precedeix les nevades. Vent que fon la neu. [...]
|
9.
dilatori -òria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa diferir, que fa guanyar temps, que tendeix a retardar el judici d'un procés. Mitjans dilatoris. [...]
dilatori -òria
adj. [LC] [DR] Que fa diferir, que fa guanyar temps, que tendeix a retardar el judici d'un procés. Mitjans dilatoris. |
10.
complidor 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha d'acomplir al seu temps, s'aplica a un termini. [...]
|