31.
poderejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir un poder més o menys gran. [...]
|
32.
apoderar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Atorgar poders (a algú). Algú, posar algú o alguna cosa sota el seu poder, prendre'n possessió violentament. Es va apoderar de tots els diners del banc. [...]
|
33.
màgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que exerceix la màgia. Màgia. Pertanyent a la màgia o als màgics. Art màgica. Un poder màgic. Que produeix efectes extraordinaris, meravellosos. El poder màgic de l'art. [...]
|
34.
a tentipotenti
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fins a no poder més. Menjar a tentipotenti. [...]
|
35.
abstractiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'abstreure. La facultat abstractiva. [...]
|
36.
anal·lèrgic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té poder per a produir al·lèrgia. [...]
|
37.
anul·latiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té poder d'anul·lar. Una sentència anul·lativa. [...]
|
38.
asístole
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Afebliment o cessació del poder contràctil del cor. [...]
|
39.
emissiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té la propietat d'emetre. Poder emissiu. [...]
|
40.
generatiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té el poder de generar. Cèl·lula generativa. [...]
|