41.
exterior
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 exterior, extrínseco -ca. Una causa exterior, una causa exterior. 2 [política] exterior. 3 [visible] exterior, externo -na. La capa exterior d'un terreny, la capa exterior de un terreno. 4 fig superficial, aparente, de fachada. Una religiositat exterior, una religiosidad superficial. adj i m [...]
|
42.
capoll
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 bot [poncella] capullo, botón. 2 bot [de rosa] pimpollo. 3 bot [d'un fruit] rabillo, rabo, pedúnculo, pezón. Capoll de cirera, rabillo de cereza. 4 bot [del blat, etc] cascarilla f, cascabillo. 5 zool capullo. 6 jocs [d'una baldufa] pezón. 7 ballar de capoll fig [decaure] andar (o ir) de capa [...]
|
43.
full
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [de paper, de cartó, etc] hoja f. 2 [pàgina] hoja f. Al llibre li manca un full, al libro le falta una hoja. 3 [butlletí] hoja f. Full dominical, hoja dominical. 4 constr [capa de material] hoja f. 5 min [làmina] lámina f, hoja f. La llicorella es divideix fàcilment en fulls, la pizarra se [...]
|
44.
basseta
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [a la platja] charco m. 2 [per a les criatures] silla para niños [con orinal]. 3 [de molí d'oli] balsa. 4 pl [núvols petits] borregos m. 5 quan al cel hi ha bassetes, a la terra hi ha pastetes pl cielo aborregado, a las veinticuatro horas mojado, alba roja, capa moja, nubes con puesta de sol [...]
|
45.
estendre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, extendió los brazos hacia ella para abrazarla. 3 [la roba] tender. 4 [fer més llarg] alargar, estirar. 5 [fer més ample] ensanchar. 6 [una acta, una factura, un xec] extender. 7 [distribuir per una superfície] extender. Estendre una capa de vernís per un moble, extender una capa de barniz por un mueble. 8 [...]
|
46.
caiguda
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) de la hoja. 8 a la caiguda del sol a la caída del sol. 9 aguantar la caiguda mar mantener el rumbo. 10 anar de caiguda [estar en decadència] ir de capa caída. 11 caiguda del teló teatr bajada del telón. 12 tenir la caiguda a la dreta (o a l'esquerra) inclinarse hacia la derecha (o hacia la izquierda [...]
|
47.
arma
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
infamadas). 15 arma llancívola pl arma arrojadiza (o bracera). 16 armes parlants pl heràld armas parlantes. 17 defensar una cosa amb totes les armes pl defender algo a capa y espada. 18 descansar les armes pl descansar las armas. 19 descanseu armes! pl mil ¡descansen armas!20 estar sobre les armes pl estar [...]
|
48.
llit
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 cama f, lecho. 2 [suport del llit] cama f. 3 [jaç] lecho, echadero p fr, yacija f p fr. Un llit de fullam, un lecho de hojarasca. 4 [d'un carro] cama f, lecho, suelo. 5 [de palla, sorra, etc] cama f, lecho, camada f, capa f. 6 [d'un mar, d'un llac] lecho, fondo. 7 constr [d'un maó, d'una pedra [...]
|
49.
cel
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
roja, capa moja, nubes con puesta de sol, no faltará el chaparrón. 16 qui escup al cel a la cara li cau quien al cielo escupe a la cara le cae. 17 remoure cel i terra fig mover (o remover) cielo y tierra. 18 tapar-se (o cobrir-se) el cel cerrarse (o entoldarse) el cielo. 19 veure el cel obert fig [...]
m 1 cielo. Cel blau, serè, emboirat, núvol, cielo azul, sereno, nebuloso, encapotado. 2 [part superior] cielo. El cel d'un llit, el cielo de una cama. 3 relig cielo, gloria f, paraíso, lo alto. 4 relig [Déu mateix] cielo, providencia divina. Faci el cel que visqui!, ¡quiera el cielo que viva! 5 a cel obert [a ple aire] a cielo abierto (o descubierto). 6 aclarir-se (o estritllar-se, o asserenar-se ) el cel aclararse el cielo, serenarse (o despejarse, o aclarar, o aclararse) el tiempo. 7 al cel sigui que Dios le tenga en su santa gloria. 8 anar-se'n al cel fig [fracassar] irse al agua. 9 baixar del cel fig caer (o bajar, o llover) del cielo. Ha estat una sorpresa baixada del cel, ha sido una sorpresa llovida del cielo. 10 cel ras constr [sostre] cielo raso. 11 del cel fig [de Déu] del cielo, de lo alto, de arriba. 12 ésser (o estar) el cel fig estar en la gloria (o en el cielo). 13 guanyar-se el cel (o la glòria del cel) [patir amb resignació] ganar el cielo. 14 posar algú fins al cel fig [lloar-lo] poner a alguien por las nubes. 15 quan al cel hi ha bassetes (o brometes), a la terra hi ha pastetes cielo aborregado, a las veinticuatro horas mojado, nieblas en alto, agua en bajo, alba roja, capa moja, nubes con puesta de sol, no faltará el chaparrón. 16 qui escup al cel a la cara li cau quien al cielo escupe a la cara le cae. 17 remoure cel i terra fig mover (o remover) cielo y tierra. 18 tapar-se (o cobrir-se) el cel cerrarse (o entoldarse) el cielo. 19 veure el cel obert fig [veure la solució] ver el cielo abierto (o los cielos abiertos). 20 voler tocar el cel amb la mà fig [pretendre coses impossibles] pedir peras al olmo. |
50.
fi 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
) fi a dar (o poner) fin a. 8 fer la fi del cagaelàstics [una persona] ir a menos, ir (o estar) de capa caída. 9 fer la fi del cagaelàstics [una cosa] ir al traste. 10 en fi en fin. 11 la fi del món (o dels temps) el fin del mundo, la consumación de los siglos. 12 per fi [en darrer lloc] por fin, por [...]
|