Resultats de la cerca frase exacta: 9

Diccionari de la llengua catalana
1. esporgar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar (una planta) de les branques inútils o supèrflues. Expurgar . Esporgar d'errors una teoria, un llibre. Retirar les obres que han quedat obsoletes (d'una biblioteca, d'un arxiu). [...]
2. esporgada
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'esporgar; l'efecte. [...]
3. esporguinyar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esporgar lleugerament. [...]
4. esporgadís -issa
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot esporgar. [...]
5. exsecallar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Esporgar (els arbres). [...]
6. esporgador esporgadora
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que esporga. Eina per a esporgar, de mànec curt i amb una peça metàl·lica plana i ampla que s'utilitza per a tallar les branques. [...]
7. encimar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Netejar o esporgar (els arbres) pel cim. [...]
8. brostim
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels brots i pàmpols que es tallen en esporgar. [...]
9. castigar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
de penitència. Netejar d'errors, incorreccions, faltes, etc. Un estil castigat. Una cosa, obrar (sobre una altra) fent-la treballar excessivament, damnejant-la. Haver de seure tot el dia castiga molt la roba. Tantes de subscripcions castiguen la butxaca. Esporgar excessivament (un arbre), pelar [...]