Resultats de la cerca frase exacta: 426
|
31.
insolentar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancar grollerament al respecte degut a un superior. Un cert dia em vaig insolentar amb l'alcalde. [...]
|
|
32.
col·liquació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amagriment degut a evacuacions abundants. Procés degeneratiu de liqüefacció cel·lular, durant el qual es formen vacúols en el citoplasma. [...]
|
|
33.
desagrair
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
No agrair, mancar a l'agraïment degut a algú (per un benefici, un servei o un favor rebut). [...]
|
|
34.
morositat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de morós. Lentitud, trigança, especialment a complir el que és degut. Retard voluntari en el compliment d'una obligació. [...]
|
|
35.
còlic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al còlon. Artèries còliques. Dolor agut, exacerbant, a l'abdomen, degut a l'obstrucció o la distensió d'alguna víscera. Còlic nefrític, hepàtic. còlic d'arena Malaltia intestinal que pateix el bestiar causada per la [...]
còlic -a
|
|
36.
minvar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
(la paga, allò que li és degut, etc.). [...]
|
|
37.
allèn
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
A l'altra banda, a la banda d'allà. L'estació no és en aquesta banda, és allèn. allèn de A l'altra banda de. Allèn de les muntanyes s'estenen els grans prats de la Cerdanya. allèn de Ultra, a més de. Allèn del respecte degut, conservà pel [...]
|
|
38.
a correcuita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb presses, sense posar-hi el temps degut. Se'n tornà al llit a correcuita. Un bon rostit vol temps, no es pot fer a correcuita. [...]
|
|
39.
presbícia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Defecte de la vista, degut a la rigidesa del cristal·lí, que fa que no es vegin distintament els objectes situats molt a la vora dels ulls. [...]
|
|
40.
estigmatisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estat degut a l'existència d'estigmes d'una determinada malaltia. Propietat d'un sistema òptic que forma una imatge definida, real o virtual, d'un objecte. [...]
|
còlic -a
1 adj. [MD] Relatiu o pertanyent al còlon. Artèries còliques.
2 1 m. [LC] [MD] Dolor agut, exacerbant, a l'abdomen, degut a l'obstrucció o la distensió d'alguna víscera. Còlic nefrític, hepàtic.
2 2 [VE] còlic d'arena Malaltia intestinal que pateix el bestiar causada per la ingestió d'arena o de terra.
2 3 [MD] còlic miserere Còlic degut a una obstrucció intestinal, acompanyat de dolors intolerables.
2 4 m. [LC] [MD] Diarrea.