FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Institució docent integrada per diferents centres on són impartits els estudis superiors de les diverses branques del saber i són atorgats els títols corresponents. Edifici o conjunt d'edificis destinats a aquesta institució. A la baixa edat mitjana, corporació, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Demanar amb insistència (especialment càrrecs, beneficis). Demanar davant dels tribunals el reconeixement (d'una relació jurídica a la qual hom considera tenir dret). Acaptar . Demanar com a prelat d'una església (una persona que per dret no pot ésser elegida). Un [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Clauet de cap pla i circular amb la punta acerada que serveix per a clavar el paper al tauler de dibuixar, a la paret, etc. Piu de plàstic d'una forma i amb una finalitat similars que s'empra sobre taulers perforats. Flotador de suro proveït d'un ble que es posa en un vas d'oli i serveix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Signe musical que indica que l'entonació natural de la nota que precedeix s'ha d'abaixar un semitò. Manca un bemoll davant el do. So representat per un bemoll. Amb la veu es poden afinar a la perfecció els bemolls. Afectat per un bemoll, s'aplica a una nota musical. Concert per a [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mostrar en públic, especialment per atreure l'atenció sobre quelcom d'interessant, d'instructiu, o amb propòsits de demostració, de competició. Exhibir els objectes fabricats recentment. Només han exhibit la pel·lícula en quatre sales de cinema. L [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
certs verbs i davantinfinitiu, s'usa en substitució de la preposició en amb què aquells es construeixen si el seu complement és nominal. S'entossudeix a negar-ho. Pensa a fer les maletes. Introduint un infinitiu en la funció de règim d'un substantiu o del pronom res [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar (una raó) a favor o en contra d'una opinió, d'una proposició, d'una mesura. Davant la queixa dels veïns, va argüir que ell n'era el primer afectat. Les raons argüides per la fiscal eren molt poc consistents. Ara argüeix contra la meva teoria si t'hi veus [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vindrà. No ho fem ara, encara: deixem-ho per a més endavant. d'ara endavant [o d'avui endavant, o en endavant] A comptar des d'ara. per endavant Abans del temps establert o acordat. Pagarem la meitat de la factura per endavant. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Venir a trobar-se en un indret per moció progressiva, tocar al terme del seu camí. A hores d'ara els excursionistes ja deuen haver arribat a Sant Marçal. La nau no arribarà a port abans del vespre. A quina hora arriba l'exprés de França? Ara arriben els convidats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que condensa. Recipient condensador. Força condensadora. Instrument o part d'un instrument que serveix per a condensar. En quím., aparell per a condensar un vapor. Dispositiu format per dos conductors o dues armadures separats per un dielèctric, capaç d'ésser carregat [...]