FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
o començament, tenir o prendre començament. Comença la sessió. Una proposició que comença per un complement. Quan comencen les festes? Davantd'infinitiu introduït per la preposició a o de, iniciar l'acció indicada per aquell infinitiu. Començà [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prudència, prevenció, davant la possibilitat que succeeixi un fet, especialment un perill. Tenir la cautela d'assegurar els béns per perill d'incendi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'encantar o d'encantar-se; l'efecte. Per obra d'encantament. Rompre l'encantament. Com per encantament. Feia gràcia de veure l'encantament de la gent davant els aparadors de les botigues. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Inclinar (una part del cos) en senyal de submissió i reverència. Humiliar el front davant algú. Abatre l'orgull, l'arrogància (d'algú), rebaixar d'una manera mortificant. Déu humilia els superbiosos. Li digué això per humiliar-lo. Fer l'humil, fer acte d [...]