FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir en termes precisos (alguna cosa) fent-la conèixer netament. Saber enunciar el que hom pensa. Enunciar un teorema. Pronunciar 1. Enunciar un mot distintament. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'enunciar; l'efecte. La proposició és l'enunciació d'un judici. Procés individual de producció d'un enunciat, considerat com a resultat d'un conjunt de factors lingüístics, socials, culturals, etc. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Referir, enunciar, tractar, etc., (una cosa) amb tots els detalls. Detalla-li tot el recorregut de l'excursió. Em va detallar l'inventari. Vendre (una cosa) al detall. En aquest magatzem només detallen la roba quan fan rebaixes. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'interrogar; l'efecte. interrogació retòrica Figura retòrica que consisteix a enunciar una afirmació interrogativament amb una intenció emfàtica. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enunciar com a opinió. Alguns opinen que no cal prendre cap precaució. Què opineu sobre aquest assumpte? Tenir opinió formada. Ell opina altrament. Com opina el president? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Enunciar l'una darrere l'altra (les coses d'una sèrie, les parts d'un tot). Li vaig enumerar tots els avantatges i tots els inconvenients de l'empresa. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
encara no s'ha declarat. Quelcom, manifestar-se obertament. Declarar-se la còlera de Déu. Declarar-se una malaltia. Declarar-se una tempesta. La sort s'ha declarat contra ell. Enunciar obertament (un fet). Ell m'ha declarat la veritat. Jo soc culpable: ho declaro obertament. El jutge ha [...]