1.
lligadura
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Qualsevol cosa que hom es posa al cap per cobrir-lo. capçóo capçonet, lligadura que hom posa a les criatures acabades de néixer. capellet, íd. gambuix, íd. closqueta, íd. capida, vel blanc en forma de caputxa que hom posa a l'infant després de batejar-lo. capellina, peça de l'armadura que [...]
|
2.
cucurulla [o cucurutxa]
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lligadura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
fes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
lligadura. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
lligada
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Acció de lligar. lligadura relligada, acció de relligar. 2 El conjunt de les coses lligades. lligall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
capell
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
barret, lligadura. pamela, capell de dona, de forma aplanada. canotier, capell de palla, de copa baixa i llisa i ala petita. capota, capell lleuger de dona, fet de palla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
gorra
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
.) pili, gorra que portaven els esclaus romans quan els donaven la llibertat. lligadura. 2 Gorra de cop (dels infants): Capçana. 3 De gorra (pagant altri): D'arròs. Ahir vam anar d'arròs al cinema. Anar de gorra: Gorrejar. Anar d'arròs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
barret
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
molt fina, d'ales amples. tricorni, barret de tres puntes o corns. salacot, capell de palla, suro, etc., usat en països tropicals. bonet, capell petit, de tres o quatre becs que usen els capellans. barretina de notari, barret petit de color fosc. tarot, barret vell, atrotinat. capell, lligadura [...]
|
8.
xarxa
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. filoja, treball de malla fet amb l'instrument anomenat filoja. ret, xarxa fina que hom fa servir per a retenir el cabell. gandalla, lligadura de malla. mosquer, xarxa que hom posa sobre un cavall, etc., per preservar-lo de les mosques. barriola, bossa de xarxa. bossat, xarxa de corda que hom posa [...]
|
9.
cobrir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
emplomar, cobrir una cosa amb plom. Emplomar una teulada. embrossar, cobrir amb brossa una cosa (esp. una pila de carbó, una pila de fems). emporxar. Hem emporxat la terrassa de ponent. cofar, cobrir el cap amb qualsevol lligadura. pallar, cobrir de palla. Aquest hivern hem hagut de [...]
|
10.
tancar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els [...]
1 entretancar, tancar a mitges, deixar mig tancat. ajuntar o ajustar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la sense passar la tanca. cloure. Cloure els ulls (o les parpelles). Cloure la boca (o els llavis). Cloure el puny (o la mà). Cloure's una flor. Seria, però, incorrecte de dir cloure el calaix, cloure el llibre, etc. Cloure expressa més aviat la idea de cobrir o de tapar que de tancar. Els ulls es clouen perquè les parpelles els tapen. Hom clou una gerra tapant-ne l'obertura. Observeu el sentit de cloure usat com a v. abs. o intr. Aquesta porta tanca bé, però no clou, és a dir, la porta resta ben tancada amb el pany, però no encaixa bé dins el bastiment i pot passar-hi aire o llum. aclucar (els ulls), tancar-los. barrar (una porta, una finestra, etc.), tancar-la amb una barra, forrellat, etc.; també, tancar un camí. Fig.: Li vaig barrar el pas. embarrotar o barrotar, tancar la porta amb el barrot o la barra. embarrar, íd. clausurar, tancar definitivament un congrés, una exposició, etc. obstruir. La boca del port restà obstruïda. opilar, obstruir, esp. en med. obturar, tancar o tapar una obertura o un conducte. constrènyer, cloure estrenyent. Aital lligadura constreny els meats (text del segle XV. Alc.) embussar, tancar un obstacle algun conducte. escanyar, fer tan estret un camí, un conducte, que gairebé roman tancat. Dues roques que gairebé es toquen escanyen el camí. estrangular, obstruir un canal o conducte per impedir el pas d'un líquid. condemnar (una porta, una finestra, un camí), tancar-los per sempre. taponar, obstruir un conducte amb un tap o cosa semblant. tamponar, obstruir una ferida o una cavitat amb un tampó. segellar, tancar amb segell. El jutge ha fet segellar la fàbrica. Cp. lacrar serrar, en la frase serrar les dents, cloure-les ben estret. 2 Tancar un espai. enreixar, tancar amb reixes. embarrerar, tancar amb barreres. aparedar acordonar (un lloc), tancar-lo amb un cordó de persones, policies, etc. tapiar encerclar Cp. circuir, circumdar, cenyir (per anal.). Cenyir una ciutat de muralles. Una vall cenyida d'altes muntanyes. 3 Tenir dins un lloc tancat algú o alguna cosa. embarrar. Hem embarrat el bestiar. encorralar o acorralar, tancar el bestiar en un corral. establar, íd. a l'estable. apletar, tancar el ramat a la pleta. engabiar encaixonar encambrar, tancar en una cambra. emparedar o aparedar, tancar entre parets. recloure empresonar (→) enclaustrar (Ant. Exclaustrar). consignar. Han consignat la tropa a la caserna. confinar, tancar algú dins un espai limitat. internar, obligar algú a residir en un lloc determinat; també, tancar un malalt en un establiment clos. L'han internat al manicomi. 4 (tancar-se pron.) encauar-se (en sentit propi i fig.) encambrar-se, tancar-se en una cambra. encastellar-se, tancar-se en un castell per resistir a l'enemic; també fig. sobresanar-se, tancar-se, una ferida, abans de guarir. enquistar-se (un tumor, etc.), tancar-se dins un quist. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |