FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que buida. Menestral que buidava metalls. Eina que és com una petita pala acassolada i serveix per a buidar, especialment l'aigua que ha entrat en una embarcació. Eina de boter amb què es poleixen les botes per dintre. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eina de segar herba, etc., formada per una fulla puntuda i tallant d'una vora, més llarga i menys corbada que la falç, i fixada per un extrem en un llarg mànec de fusta. Eina de boter emprada per a polir, en què la fulla, corbada en els extrems, i el mànec, rectilini [...]