101.
terapeuta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona versada en terapèutica. Membre d'un grup religiós de jueus que vivien en comunitat, en celibat i dedicats a la contemplació a Egipte en el segle i dC. [...]
|
102.
ètnia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat humana definida per criteris culturals o lingüístics. [...]
|
103.
autocèfal -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no té una autoritat superior. Comunitat autocèfala. [...]
|
104.
fàmul fàmula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Servent de la comunitat d'un col·legi religiós. [...]
|
105.
psàmmon
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Comunitat biòtica aquàtica pròpia dels fons amb sorra. [...]
|
106.
convictor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El qui viu en una comunitat sense ésser-ne membre. [...]
|
107.
superior 2 superiora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que governa una congregació o una comunitat religiosa. [...]
|
108.
xeròfil -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que viu en indrets secs. Organisme xeròfil. Comunitat xeròfila. [...]
|
109.
rector -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que regeix. Superior que té al seu càrrec el govern d'una comunitat, d'un hospital, d'un col·legi, d'una universitat, etc. Sacerdot que governa una parròquia. Ànec d'ulls grocs. [...]
|
110.
vestuari
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels vestits que té una persona, especialment un actor per a portar-los en escena. Lloc destinat a guardar els vestits d'una comunitat, els abrics dels espectadors d'un teatre, etc. [...]
vestuari
|