FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estri, generalment de metall o de fusta, que té la forma d'una petita pala amb la fulla concavada i ordinàriament de forma oval, la qual serveix per a prendre una porció del contingut d'un recipient i transportar-la a un altre recipient o portar-la a la boca. Una cullera i una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la família de les crucíferes, de fulles amplexicaules, les inferiors semblants a una cullera, flors blanques i petites silícules globuloses o el·líptiques, que es cultiva com a antiescorbútica (Cochlearia officinalis). [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cullera grossa, plana i amb forats amb què se separa l'escuma del brou o qualsevol altre líquid. Cullera amb què el fonedor treu l'escòria que sura a la superfície d'un metall en fusió. [...]