1 Acció de fixar el pensament en alguna cosa. esment(s'usa en certes frases com parar esment, posar esment). remirament, atenció que hom posa en allò que fa o diu. detencióo deteniment. Llegir una cosa amb molta detenció. compte. Anar amb compte. Tenir compte d'una cosa. alerta, en les frases [...]

atenció, respecte. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

guarda. El confio a la vostra guarda. guaita. Qui és que avui fa la guaita? escolta, acció de fer l'aguait. Estar a les escoltes, fer atenció a allò que hom diu. atenció, en la frase fer atenció. control Cp. custòdia, observavió, en la frase tenir algú en observació. Manuel Franquesa i [...]

atenció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

cura, atenció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 interj. atenció! compte!. Compte amb el cotxe! ep! toca ferro! 2 Estar alerta: Anar amb compte. Estar atent. Fer el cap viu. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Portar l'atenció sobre algú o alguna cosa. advertir. parar (o posar) esment portar l'atenció 2 Fixar-se, una persona, en un lloc: establir-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Qualitat de galant. cortesia. 2 Acte, compliment de galanteig. falagueria gentilesa cavallerositat atenció. Aquella invitació era una atenció del seu amic. madrigal, paraules de galanteria. amoretes, íd. floretao flor Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 coneixença. 2 menció. 3 atenció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 consideració vista visió observació 2 atenció. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]