Resultats de la cerca frase exacta: 6

Diccionari de la llengua catalana
1. ast
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]
2. aster
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Suport d'un ast. [...]
3. desenastar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure de l'ast (les viandes enastades). [...]
4. enastar
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar a l'ast (carn, vianda). Traspassar (una cosa) amb un instrument punxant. [...]
5. rostir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada o ruixant-la amb greix. Rostir una cuixa de moltó a l'ast. Rostir un pollastre al forn. Amb aquest foc, el pollastre no trigarà a rostir-se. Cremar 4 i 5. El sol li ha rostit l'esquena. L'ardor del sol ha [...]
6. broqueta
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal de tocar el tamborí. Ast petit amb què són traspassats bocins de vianda per a rostir-los o coure'ls a la brasa. Menjar preparat i servit utilitzant broquetes. [...]