FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tija de ferro punxeguda en un dels caps en què s'enasta carn per rostir-la mentre se li imprimeix un moviment de rotació. Un pollastre a l'ast. Fer rodar l'ast. Pal amb un pollegó prop de l'extrem, que usen els llenyataires per a portar un feix a l'espatlla. Asta de la llança, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Coure (carn) sotmetent-la, en un ast, en un forn, etc., a un foc viu untada o ruixant-la amb greix. Rostir una cuixa de moltó a l'ast. Rostir un pollastre al forn. Amb aquest foc, el pollastre no trigarà a rostir-se. Cremar 4 i 5. El sol li ha rostit l'esquena. L'ardor del sol ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pal de tocar el tamborí. Ast petit amb què són traspassats bocins de vianda per a rostir-los o coure'ls a la brasa. Menjar preparat i servit utilitzant broquetes. [...]