91.
dia
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de fiesta). 38 dia hàbil día hábil. 39 dia i nit (o nit i dia) de día y de noche, día y noche. 40 dia intercalar [del mes de febrer] día intercalar. 41 dia lleig (o mal dia) día feo, mal día. 42 dia per altre i dos arreu [molt sovint] un día sí y otro también. 43 dia per dia [sense un dia de més [...]
|
92.
Documentació administrativa. La invitació. Exemple 1
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, Recerca i Societat de la Informació, i hi assistirà l'alcalde de Tarragona. Tarragona, febrer de 2002 Confirmeu, si us plau, l'assistència. Tel. 977 245 050 [...]
|
93.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Fets i períodes temporals
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Divisions temporals S'escriuen amb minúscula inicial. Exemples: cretaci neolític edat mitjana gener, febrer, març... dilluns, dimarts, dimecres... primavera, estiu? Si una denominació pot designar tant una festa com un període temporal, preval el matís de festa i, per tant, s'escriu amb majúscula. Exemples [...]
|
94.
temps
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer [...]
1 duració transcurs espai període era època Cp. el passat, el present, l'esdevenidor interval o entrevall, espai de temps entre dos esdeveniments. marge, espai de temps concedit a algú per obrar. lleure, en la frase tenir lleure, tenir temps. eternitat (hiperb.), un temps molt llarg. Feia una eternitat que no ens havíem vist. respit, temps concedit per a diferir l'execució d'una cosa. Em demanava sis mesos de respit per a pagar-me el que em devia. termini, íd. (→) hora. És hora de dinar. Ara no és hora de fer això. oasi (fig.), temps de descans en mig de greus treballs. messes o sega, el temps de la sega. sobretaula, el temps que hom resta a taula després de dinar. anadura, temps emprat per a anar, caminant a pas normal, a una distància determinada. I Nos, abraçats amb l'altar, ploràrem tan fort i tan de cor que, per anadura d'una gran milla, no ens poguérem departir d'aquell plorar ni de l'altar. (Crònica de Jaume I, citat per Alc.) 2 Estat de l'atmosfera. oratge, temps, estat de l'atmosfera. temperatura intempèrie, inclemència del temps. octubrada, temps propi de l'octubre. februra, temps rúfol, com el que sol fer el febrer. marçada, temps propi del març, mal temps. minves de gener, en què sol fer bonança. sec, temps sec. Ja fa massa dies que fa sec. temperi, mal temps. temps de llops, temps molt dolent. ora, temps suau i tranquil. bonança, temps bo. malabonança, mal temps. maltempsada, íd. rufa o rufaga, temps de neu i vent. terbolina, temps revolt i tempestuós. llevantada, mal temps portat pel vent de llevant. Fer mal temps: Rufejar. Febrejar. Marcejar. Abrilejar (a l'estiu). 3 En música: Aire, temps accelerat o lent amb què hom executa una obra musical. Indicació del temps, en un escrit, etc.: Data. 4 Perdre el temps: Musar, perdre el temps en coses que no s'ho valen. Tenir temps: Lleure-li (a algú de fer una cosa). Tenir lleure. Tenir l'avinentesa. Ant. Tenir (o portar) pressa. No trobar el moment (de fer una cosa). Al mateix temps: Ensems. Simultàniament. De passada. Amb el temps: A carrera llarga. Temps ha: Temps enrere. Ça enrere. De llarga mà. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
95.
Documentació administrativa. La sol·licitud. Exemple 2
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
. Sitges, 19 de febrer de 2002 (rúbrica) UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA. INSTITUT DE CIÈNCIES DE L'EDUCACIÓ [...]
|
96.
Noms referits a llocs. Consideracions legals
[PDF, 175 kB]
Font
Criteris de traducció de noms, denominacions i topònims
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
les quals
es refereix aquesta Llei i es publiquin al Butlletí Oficial de l'Estat.
»2. La denominació dels municipis podrà ser, a tots els efectes, en castellà, en qualsevol altra
llengua espanyola oficial a cada comunitat autònoma, o en ambdues.»
Reial decret 382/1986, de 10 de febrer, pel qual es [...]
|
97.
Documentació jurídica. La interlocutòria. Exemple
[PDF, 734 kB]
Font
Documentació jurídica i administrativa
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
'ha de formar amb el testimoniatge de l'informe de l'interventor. 2. Convoqueu, mitjançant carta certificada amb justificant de recepció, la junta gene- ral de creditors, per al dia 1 de febrer de 2002, a les 10 hores, a la sala d'audiències d'aquest Jutjat. 3. Comuniqueu aquesta resolució als jutjats [...]
|