61.
debilitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reblanir, fer menys vigorós, menys consistent. desvirtuar, llevar la força a una cosa (medicament, causa, etc.) dissipar. Aquesta aigua dissipa. atenuar(->) afrevolir segar(les cames, els braços), llevar-los tota la força per efecte d'un treball excessiu, d'una emoció forta. 2 [...]
|
62.
produir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'aigua. rendiro retre, produir tal o tal benefici. reportar, íd. donar. Aquest negoci li dona escassament per viure. sintetitzar, produir sintèticament. Hom ha pogut sintetitzar moltes vitamines i hormones. llevar. Aquesta terra lleva molt. Un arbre que no lleva fruit. treballar. Fer treballar la [...]
|
63.
arruïnar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
perdre a algú els cabals o diners. desdinerar. L'han desdinerat a força de préstecs. empobrir ensorrar(fig.). El negoci ja no marxava gaire bé, i aquesta pèrdua ha acabat d'ensorrar l'amo. arrossinar. Els X. van de mal en pitjor: estan arrossinats. llevar la pell(a algú) (fig.), arruïnar-lo. eixugar [...]
|
64.
assecar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, etc., assecar els fruits o la part tendra de les plantes. dessucar, llevar el suc a una cosa sucosa. salsiro sulsir, assecar, esp. el sol, una cosa sucosa. corsecar, causar en una planta un minva de la humitat interna que li cal per a viure ufanosa. El sol ha corsecat aquestes plantes. 2 [...]
|
65.
impedir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
braços) (a algú), impedir-lo d'obrar. eixalar(fig.), llevar a algú els mitjans de fer una cosa. tallar les ales, íd. embargar embarassar embargolar encadenar(fig.) obstaculitzar(una cosa), posar obstacles al seu acompliment. ofegar(fig.), impedir la propagació d'una cosa. Ofegar una revolta. Ofegar [...]
|
66.
anar-se'n
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
per l'espessor de la brossa. escórrer-se, íd. agafar el camí de la porta, anar-se'n d'una casa. agafar els trastets tocar el dos(fam.) tocar el trot(fam.) tocar el pirandó(fam.) tocar el dengue(Alc.) fúmer el camp(vulg.) fotre el camp(vulg.) alçar (o plegar) veles(fig.) llevar àncores [...]
|
67.
robar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
prendre. M'han pres la cartera. desposseir, llevar a algú de la possessió d'una cosa. despullar(per ext.), íd. usurpar(un càrrec, un ofici, una dignitat, un domini) fer córrer(una cosa) (fam.), robar-la. furtar(->), robar d'amagat, sense violència ni intimidació. fer córrer l'ungla(fig. i fam [...]
|
68.
tallar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar(un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. [...]
1 talar, tallar arran de terra una arbreda. arranar o arrasar, tallar arran. Arranar l'herba. tallantar o esculpir (→), tallar figures de relleu. tallusquejar, tallar barroerament. retallar, tallar allò que sobra d'una cosa. entretallar, fer incisions o talls en una cosa; tallar figures de mig relleu. entallar, fer talls profunds en una cosa. cranar, fer un tall en una cosa com a senyal. seccionar, tallar, esp. en llenguatge mèdic. amputar (un membre del cos). cisar, tallar amb les tisores o la cisalla. cisellar, entallar amb el cisell. llevar. Amb un cop d'espasa li llevà el cap. troncar, tallar el tronc d'un arbre. truncar o troncar, tallar l'acabament o cúspide d'una cosa. Un con truncat (o troncat). segar. Segar el blat. Una màquina li va segar la mà dreta. xisquejar, tallar trossos prims d'una peça de suro. escatir, tallar, esporgar. Escatir-se les ungles. fendre o fendir (l'aire, el vent, l'aigua). Les fletxes fendien l'aire amb un brunzit. Cp. esberlar estellar o asclar. Asclar llenya. Estelleu aquestes cadires i cremeu-les. escapçar, pròp. decapitar (→); en general, tallar la punta d'una cosa. escabotar, tallar la cabota, la punta, una part, a una cosa. capolar o picolar, tallar en trossos petits. Capolar carn, llenya, un tros de metall. tatxar, fer un tall quadrangular en una síndria, un meló, etc., per comprovar-ne la qualitat. escodar, tallar pedra amb l'escoda. escarpellar, tallar amb l'escarpell. Heu d'escarpellar aquestes arrels, per treure-les. destralejar (amb la destral) dentar, tallar una cosa, esp. una roda o una cremallera, fent-hi dents. estassar, tallar la malesa, les bardisses, etc. esbarzerar, tallar esbarzers. abrillantar, tallar en facetes com un brillant. acoltellar, fer talls semblants a coltellades, en un vestit, com a adorn. esmotxar, retallar la vora o les parts sortints d'una cosa. Hem esmotxat la parra. guillotinar. Guillotinar una raima de paper. assocar (un arbre), tallar-lo arran de terra. desboscar, tallar un bosc. desboscassar, tallar llenya del bosc. trempar, tallar una ploma (d'oca) de manera que serveixi per a escriure. escrestar, tallar la cresta a un pollastre, etc. esmonyonar o espunyar, tallar els monyons, és a dir, les mans. desnassar o esnarigar, íd. el nas. desorellar o eixorellar, íd. les orelles. desmamellar, íd. els pits. Cp. xollar o esquilar, tondre (el pèl, la llana), bisellar, cairar, esgaiar, esbiaixar, dividir, separar, podar, esporgar, desbastar, escalabornar, barrinar o tribanar, fresar, serrar, ribotejar, etc. 2 (tallar-se pron.) → clivellar-se. 3 → encreuar-se. 4 → interrompre. 5 → aclarir. 6 → mesurar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |