21.
portamascles
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar el mascle de roscar. [...]
portamascles
m. [EI] Instrument manual que serveix per a subjectar i fer girar el mascle de roscar. |
22.
proís
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amarra per a subjectar una embarcació a la costa, estirar-la de terra estant, etc. [...]
|
23.
disciplinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar a una disciplina. Disciplinar un exèrcit, una escola. No li ha costat gaire disciplinar-se. [...]
|
24.
indòmit -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no ha estat domat. Que no pot ésser domat. Difícil de domar o de subjectar. [...]
|
25.
vergueró
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Bastó curt i gruixut que forma part de la verguera. Llistó per a subjectar els vidres. [...]
|
26.
codera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amarra de subjectar la popa on convingui per tal de mantenir la nau en l'orientació desitjada. [...]
|
27.
pírcing
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tècnica que consisteix a subjectar joies o altres objectes travessant la pell, mucoses o altres teixits corporals. [...]
|
28.
amarrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Subjectar (alguna cosa) amb cordes, cables, cadenes, etc. Subjectar (la nau) amb les amarres. Lligar (una persona). L'ha deixat amarrat amb dos grillons. Lligar, fer ferm, assegurar, (un cap de corda, un cable, una cadena). La nau, ésser subjectada, fermada. On amarra, la barca del teu pare? [...]
|
29.
subjecció
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet d'estar subjecte. La subjecció al diví poder. La subjecció a les lleis. Dispositiu que serveix per a fixar, subjectar, una peça o un element. Figura retòrica que consisteix a fer l'orador o l'escriptor una pregunta, donar-li la resposta que suposa que donaria l [...]
|
30.
canellera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peça de roba, de pell o d'altres materials que serveix per a subjectar i protegir el canell. [...]
|