FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar la capacitat (d'un receptacle, d'un buit). Omplir fins a la meitat una garrafa. Aquesta feina m'omple tots els matins. Això omple les meves esperances, les meves aspiracions. omplir el cap a algú Atabalar-lo contant-li, explicant-li, etc., un munt de coses. omplir el pap [o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petit vas en forma de campana que s'aplica sobre una part del cos i, mitjançant el buit, produeix un efecte de succió i la consegüent irritació local derivativa. Aplicar ventoses a un malalt. Objecte en forma de casquet, fet de cautxú, de plàstic, etc., que s'adhereix [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Omplir amb reble (un buit). Omplir atapeïdament. La gent reblia l'establiment de gom a gom. L'indret s'ha reblert de vegetació. Una vall, un llac, un pantà, una presa o un port, omplir-se dels materials resultants de l'erosió transportats pels corrents fluvials o marins. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de relatiu, dependència recíproca. Principi fisicomatemàtic que postula el caràcter absolut de la velocitat de la llum en el buit, el qual implica que l'espai i el temps són relatius a l'observador. Teoria de la física que es basa en el principi de la [...]