confiar. Ant. Malfiar-se. Desfiar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

Mesura que comporta confiar temporalment la guarda d'un menor a una persona o a una família, o internar-lo en una institució per procurar-li benestar moral i material. [...]

confiar. fer paga(d'una cosa) Ant. Desfiar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 encarregar, delegar. 2 consignar, confiar mercaderies a un agent o comissionista. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

mentre esperem [tot esperant] en espera de. 10 qui espera es desespera quien espera desespera. 11 tot esperant [en una carta] en espera de. Tot esperant la seva resposta, en espera de su respuesta. v intr 12 [confiar] esperar, confiar. Ell esperava en tu, él esperaba en ti. v pron 13 esperarse. El nen s [...]

v tr 1 [un acto reprensible] cometre. 2 [un desacierto] fer. En una página cometió cinco faltas de ortografía, en una pàgina ha fet cinc faltes d'ortografia. 3 p fr [encargar] cometre, encarregar, confiar. Cometerle la dirección de la empresa, cometre-li la direcció de l'empresa. 4 [una figura de [...]

explicaràs!9 ¿qué cuentas? com va això?, com anem?10 ¿qué me cuentas? i ara, què em dius (o què me'n dius)?v intr 11 comptar. Contar hasta cien, comptar fins a cent. 12 [equivaler] valer. Tiene tanta fuerza que cuenta por dos, té tanta força que val per dos. 13 [confiar] comptar. Cuento con vuestra ayuda [...]

(adj.) Dins trenta dies comptadors des d'avui. 3 tenir. 4 contenir, incloure. 5 avaluar apreciar 6 imputar. 7 v. intr. (construït amb la prep. amb). confiar(->) tenir per cert estar segur de 8 valer. Els punts que has guanyat no valen. importar Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Reconèixer ésser vera una cosa que hom tenia secreta. atorgar. reconèixer convenir (amb algú una cosa). Convinc amb vós que m'he equivocat. admetre acordar. Ell em va acordar que ho havia fet amb mala intenció. confiar, confessar en confiança a algú. Ho confià al seu germà. cantar(fig.). Fer [...]

1 posar. He posat els diners al banc. col·locar deposar consignar confiar (a algú una cosa) imposar, dipositar diners en un compte, etc. segrestar, dipositar una cosa en poder d'un tercer fins que s'hagi decidit a qui ha de pertànyer. 2 (dipositar-sepron.) posar-se. Manuel Franquesa i [...]