1.
confiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Remetre, lliurar amb confiança. Confiar un dipòsit. Confiar els infants al mestre. Confiar la instrucció de les criatures a l'escola pública. Li han confiat la direcció de la fàbrica. Confiar les llavors a la terra. Confiar alguna cosa a la memòria. Fer saber en [...]
|
2.
confiar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com canviar.
[...]
|
3.
confiar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [encargar] confiar. Me han confiado la dirección de la empresa, m'han confiat la direcció de l'empresa. 2 [revelar] confiar, fer saber. Me ha confiado un secreto, m'ha confiat un secret. v intr 3 confiar. Confío en tu ayuda, confio en la teva ajuda. 4 confiar-hi [...]
[Se conjuga como: desviar] v tr 1 [encargar] confiar. Me han confiado la dirección de la empresa, m'han confiat la direcció de l'empresa. 2 [revelar] confiar, fer saber. Me ha confiado un secreto, m'ha confiat un secret. v intr 3 confiar. Confío en tu ayuda, confio en la teva ajuda. 4 confiar-hi. Ha dicho que vendría, pero no confío, ha dit que vindrà, però no hi confio. 5 confiar en que confiar que, esperar que. Confío en que lo vas a entender, confio que ho entendràs. v pron 6 confiar-se. 7 obrir el cor. Confiarse a una persona, obrir el cor a una persona. |
4.
confiar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [encarregar] confiar. Confiar els infants a la mainadera, confiar los niños a la niñera. 2 confiar. Tot ho confia a l'atzar, todo lo confía al azar. 3 [revelar] confiar. Confiar un secret, confiar un secreto. v intr 4 [posar, tenir confiança] confiar. Confiar en un ajut, en un amic, confiar [...]
|
5.
confiar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
editar aquest llibre. fer compte(d'algú), confiar en ell, comptar amb ell. deixar (una cosa) en les mans(d'algú) descansar (en algú), tenir plena confiança en ell. esperar (en algú) posar-se a les mans (d'algú) Cp. no fer paga d'una cosa: no poder-hi comptar, no poder-se'n refiar. Ant. Desconfiar [...]
|
6.
confiament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confiar; l'efecte. El confiament d'un dipòsit, d'un secret. [...]
|
7.
subcontractar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un contractista, confiar, sota la seva responsabilitat, (una feina o part d'una feina que té al seu càrrec) a una altra persona. [...]
|
8.
confiat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que confia. Estar algú molt confiat de si mateix. Inclinat a confiar. És tot confiat; presta tots els diners que li demanen. [...]
|
9.
encarregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Confiar, encomanar, endossar, (a algú) l'execució, la cura, d'alguna cosa, una funció de la qual té la responsabilitat. M'han encarregat de vigilar-lo. El vam encarregar d'avisar-te. Ell ha estat encarregat de dir-los-ho. Assumir la cura, l'execució, d'alguna cosa. Jo m [...]
|
10.
confidència
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de confiar o de fer saber a algú alguna cosa que no ha de divulgar. Fer una confidència. Et faré una confidència de la meva situació. Per confidències han sabut que l'enemic prepara una ofensiva. Cosa feta saber en confidència. Si pogués contar [...]
|