FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No t'escolta. No t'ho vull dir. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de segona persona tu quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere un verb acabat en vocal altra que una u feble, o un pronom acabat en vocal. Posa't el vestit de mudar. Se't treu de sobre. [...]
La segona persona de singular de l'imperatiu del verb morir és mor. Quan es combina amb el pronom de segona persona del singular s'obté la combinació mor-te.
Ara bé, de vegades se sol afegir una e de suport al verb i aleshores el pronom feble adopta la forma 't: more't. Per exemple:
T'odio [...]