121.
dispèpsia ulcerosa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Dispèpsia característica de l'úlcera pèptica gastroduodenal, consistent en dolor, cremor, sensació de pes o de fam dolorosa localitzats a l'epigastri i amb ritme horari relacionat amb la ingestió d'aliments (de 1 a 3 hores després de menjar), que calma amb una ingesta nova d'aliments o bé amb [...]
|
122.
tranquil·litat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calma quietud placidesao placiditat assossec serenitat pau. La pau del camp. La pau del cor és un bé preciós. repòs. Ja és fora aquell rondinaire: quin repòs! ataràxia(terme de la filosofia grega) bonança(del mar o del temps) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
123.
empremta limitada per pols
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Àrea sobre la Terra observada per un altímetre de radar limitada al seu extrem pels punts on la potència del patró de guany de l'antena és la meitat que al centre de l'empremta1 i en què el radi de la zona il·luminada, quan el mar està en calma, es calcula: r = [...]
|
124.
caldre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[usat només en tercera persona i en les formes nominals; pp: calgut -uda] v intr 1 [seguit d'infinitiu] haber que, ser necesario (o preciso). Cal prendre-s'ho amb calma, hay que tomárselo con calma. Cal menjar per viure, es necesario comer para vivir. 2 [seguit d'infinitiu] ser justo (o de [...]
[usat només en tercera persona i en les formes nominals; pp: calgut -uda] v intr 1 [seguit d'infinitiu] haber que, ser necesario (o preciso). Cal prendre-s'ho amb calma, hay que tomárselo con calma. Cal menjar per viure, es necesario comer para vivir. 2 [seguit d'infinitiu] ser justo (o de justicia). Cal dir, en honor a la veritat..., justo es (o es de justicia) decir, en honor a la verdad... 3 [seguit d'infinitiu] ser forzoso. Cal reconèixer..., forzoso es reconocer... 4 [seguit d'infinitiu] ser de. Cal veure-ho, es de ver. Cal creure que sí, es de creer que sí. 5 [seguit de nom] necesitar (o necesitarse), hacer falta. Calen molts diners per a viatjar, se necesita (o hace falta) mucho dinero para viajar. El que li cal és un bon marit, lo que necesita (o le hace falta) es un buen marido. 6 caldre que [haver de] tener que, deber. Ras i curt: cal que te'n vagis, así de claro: tienes que irte. Cal que això estigui llest avui, esto debe estar listo para hoy. 7 caldre sentir-ho, veure-ho ser cosa de oír, de ver. 8 com cal como es debido (o como debe ser), como Dios manda, en debida forma, de buena ley. Porteu-vos com cal!, ¡portaos como es debido! Una persona com cal, una persona como Dios manda. És com cal, es de buena ley. Anar vestit com cal, ir vestido en debida forma. 9 més del que cal más de lo debido. 10 no cal dir res més no hay más que decir. 11 no cal dir que... ni que decir tiene que..., huelga decir que..., obvio es decir que... 12 no caldre sinó (o només caldre)... no haber más que...No cal sinó veure'l, no hay más que verlo. 13 no caldria sinó que... (o només caldria que...) solo faltaría que..., no faltaría más que...Només caldria que ara ell no vingués, solo faltaría que ahora él no viniese. 14 no caldria sinó! (o només caldria!) [rebuig, indignació] ¡solo faltaba eso! (o ¡no faltaba más!, o ¡lo que faltaba!). 15 no caldria sinó! (o només caldria!) [afirmació plaent] ¡no faltaba más!, ¡faltaría más! No us fa res? —Només caldria!, ¿no le importa? —¡No faltaba más! ![]() |
125.
úlcera pèptica penetrant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
mesocòlon i el còlon. En el cas de l'úlcera duodenal penetrant en el pàncrees apareixen canvis en les característiques clíniques del dolor: irradiació a l'esquerra, dolor nocturn o dolor exclusivament lumbar alt o dorsal baix que s'exacerba amb l'administració d'antiinflamatoris no esteroidals i calma amb [...]
|
126.
Poseidon-2
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
, riscos ambientals, suport a les indústries marítimes, etc. Permet obtenir dades en la regió espectral de les microones (banda Ku i banda C). Les seves mesures tenen un diàmetre d'empremta entre 3.17 km (mar en calma) i 15.79 km (mar desfeta), amb una resolució en l'abast de 0.48 m i una [...]
|
127.
cim
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
tuc, pic de muntanya. pollegó, cim molt agut. cimadal capcer agulla, cim rocós. calma, cim de muntanya que forma un pla. 3 Al cim: al capdamunt. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
128.
quiet
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 immòbil calma(adj. f.), es diu només de la mar. quiescent, que està en estat de repòs. parat estàtic, que obra en estat de quietud. estacionari, que no canvia d'estat o condició. estagnant, que no circula. Aigües estagnants. com una bassa d'oli(dit esp. del mar) Cp. inert, inactiu 2 [...]
|
129.
agitació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
reunió de persones. avalot tempestao tempestat(fig.) desordre. 3 (de l'ànim d'una persona) desfici inquietud, nerviositat. Ant. Quietud. Calma. Repòs. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
130.
bufar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
calma. 2 v. tr. insuflar, bufar per introduir un gas o vapor, esp. dins una cavitat del cos. Insuflar aire en els pulmons d'una persona asfixiada. manxar, bufar per mitjà d'una manxa. Manxa una mica el foc perquè es revifi. 3 (bufar-sepron.) inflar-se. bofegar-se Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|