1 1 m. [LC] Acció de fer servir una cosa. Fer ús de la seva raó. De l'espant havia perdut l'ús de la paraula. Els prohibiren l'ús del vi. Fan ús de mitjans inconfessables. Fer bon ús de la seva autoritat. Fer mal ús de les seves riqueses. Posar en ús una cosa. Estar en ús una cosa. Ús múltiple, ús recreatiu del bosc. 1 2 [LC] [MD] d'ús extern loc. adj. Que hom aplica damunt la pell, els cabells i altres parts superficials del cos. Medicaments d'ús extern. 1 3 [LC] [MD] d'ús intern loc. adj. Que hom introdueix a l'interior del cos, generalment per la boca, per tal que passi a la sang. Medicaments d'ús intern. 1 4 [LC] fora d'ús Que no s'usa. 2 m. [FL] ús lingüístic a) Actuació del sistema lingüístic. 2 m. [FL] ús lingüístic b) Utilització corrent que uns parlants fan de llur llengua i que hom sol invocar per decidir sobre problemes de correcció lingüística. 3 m. [AD] [DR] ús indegut Utilització pública i indeguda d'uniformes, vestits, insígnies i condecoracions pròpies de càrrecs que hom no exerceix o d'estats diversos de qui els usa. 4 1 m. [LC] Acció de practicar habitualment una cosa. Segons l'ús antic. Usos que s'han introduït modernament. Això és contrari a l'ús. 4 2 m. [LC] Pràctica que dona l'experiència d'una cosa. Tenir l'ús de la cort. 4 3 [AD] usos i costums Conjunt de les pràctiques habituals d'una col·lectivitat que creen costum. 4 4 m. [HIH] Usatge 2.