Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de sí, sís i si, sis.

S'escriu sí (sís en cas que tingui plural) amb el valor d'afirmació en els casos següents:

• quan és un adverbi: Diu que sí, Sí o no?, Sí que ho sap;
• quan és un substantiu: donar el sí, comptar els sís i els nos.

S'escriu si (sis en cas que tingui plural) en els casos següents:

• quan és un pronom reflexiu o recíproc: Parla de si mateix;
• quan és una conjunció: Digues si vols venir, Si que plou!;
• quan fa referència a la nota musical: si, la, sol, fa, mi..., dos sis bemolls.

S'escriu si, sins en el cas següent:

• amb el significat d''interior': el si maxil·lar, en el si d'una família humil, La sinusitis és una inflamació dels sins nasals.