1.
mugir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El bou, la vaca, bramar. [...]
|
2.
mugir
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com servir.
[...]
|
3.
mugir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 mugir, bramular, bruelar, braolar. 2 fig [con ira] bramar, rugir. 3 fig [el viento] bramar, rugir. [...]
|
4.
mugir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr [el bou] mugir. [...]
|
5.
mugir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
bramar braolaro bramular Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
bramular
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [el bou] mugir. 2 [el vedell] berrear. 3 fig [la mar, la tempesta] bramar, rugir. [...]
|
7.
berrear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [animales] bramular, bradolar, mugir. 2 fig i fam [gritar] bagolar, bramar, esgargamellar-se pron. 3 fig i fam [cantar] esgaripar, baladrejar. 4 fig i fam [llorar un niño] marranejar. [...]
|
8.
cridar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
crits, un animal. bramar(ase) bramular, braolaro mugir(bou i afins) rugiri, per ext., bramar(el lleó) udolar(llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar(el cavall) belaro begallar(ovelles, cabres) esbiegar(cabres) cloquejaro escatainar(gallines) miolar(gat) bordar, lladraro jaupar, clapiro [...]
1 v. intr. Fer crits. llançar un crit fer un crit fer cridòria cridar a plens pulmons escridar-se Cp. escridassar-se: esgargamellar-se cridant; també fer-se retrets a crits dues persones. bagolar esgargamellar-se, cridar en parlar. esgolar-se, íd. escarcanyar-se, íd. escanyar-se, íd. esbelegar-se, íd. (Alc.) esgaripar, fer esgarips o xiscles. esgaldinyar, íd. prorrompre en crits aücar, fer aücs o cridòria. baladrejar, cridar esvalotant. xisclar, parlar amb xisclets. gatzarejar, fer cridòria. gallejar, cridar amb amenaces. carinar, cridar estridentment. esvalotar tabalejar marranejar, cridar, un infant que té una rabiola. vociferar, parlar a grans crits. rugir, parlar cridant amb ràbia. clamar clamorejar bramar, cridar fort (per ext.). alçar el diapasó, alçar la veu. moure fressa Ant. Secretejar: parlar en veu molt baixa. Xiuxiuejar. 2 → protestar, reclamar. 3 Fer crits, un animal. bramar (ase) bramular, braolar o mugir (bou i afins) rugir i, per ext., bramar (el lleó) udolar (llop i afins) renillar, arniar, aïnar o eguinar (el cavall) belar o begallar (ovelles, cabres) esbiegar (cabres) cloquejar o escatainar (gallines) miolar (gat) bordar, lladrar o jaupar, clapir o glapir, grinyolar o guinyolar, carinar (el gos) esbramegar (l'os) esgüellar o güellar (el porc, la llebre, la rata) reputegar (el senglar. Alc.) raucar (la granota) clacar (l'oca) grunyir o gardenyar (el porc, la truja) grallar (el corb, la gralla) cuclejar (la cucala o cornella) esgaripar o esgaldinyar (l'òliba, la xibeca, etc.) xericar (els ocells petits) xerrotejar, fer els ocells un seguit de crits que no constitueixen pròpiament un cant. garrular, íd. piular, piuar o piulejar (els pollets de la gallina) 4 v. tr. Invitar algú a venir. convocar, cridar a una reunió. evocar, cridar les ànimes dels morts o els dimonis a comparèixer. citar (→) invitar a venir (o a anar) xiular, cridar algú amb un xiulet. apellar, cridar un animal. Apella el gos. clamar, cridar l'aviram. reclamar, cridar un ocell. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |