Les varietats geogràfiques de la llengua catalana es divideixen en dos grans blocs: l'oriental i l'occidental.
Oriental
Pertanyen al bloc oriental els dialectes alguerès, septentrional, central i baleàric.
Alguns d'aquests dialectes tenen subdialectes:
Dins del central hi trobem el gironí [...]
els parlars central, nord-occidental i septentrional, es tendeix a flexionar en nombre aquests adjectius quan acompanyen un nom en plural. Per exemple:
En aquella reunió hi havia masses directius.
Vaig conèixer forces noies durant aquell estiu.
Ja tinc prous diners per anar de vacances.
En el cas de [...]
El verb haver-hi, quan va seguit d'un sintagma nominal en plural, pot concordar-hi o no. En baleàric, nord-occidental i septentrional, no hi ha mai concordança. En canvi, en la resta de parlars, en general sol concordar. Ara bé, cal tenir en compte que, en aquests parlars, la manca de concordança [...]
en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)
En català central, en septentrional, en nord-occidental i en gran part del valencià i de l'eivissenc, els grups consonàntics finals formats per n, m i l seguides de t/d, p/b i t/d, respectivament, solen emmudir aquesta última consonant, tant si és en posició final com si va seguida de la marca de [...]
queden tres, de melons.
En trobo pocs, de bolets.
b) Quan la dislocació és a l'esquerra, la preposició de és optativa. De fet, segons els parlars hi ha més o menys tendència a encapçalar el sintagma dislocat amb la preposició de: sol aparèixer en nord-occidental, central i septentrional, mentre que no [...]
escrita formal són preferibles les formes pronominals reforçades:
Me, te, se, ne s'usen en part del baleàric, del valencià i en algun altre parlar (ne compra, se pentina).
Lo, los s'usen en parlars nord-occidentals i del valencià septentrional (lo vull, los obriré).
Vos s'usa en valencià, baleàric i [...]
aquesta preposició (en la resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).
Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions en les construccions finals:
1. S'usa per en construccions finals en què, a més del propòsit o [...]
resta del nord-occidental, septentrional, central, baleàric i alguerès).
Una altra opció, independentment del parlar, és mantenir la distinció tradicional d'aquestes dues preposicions davant d'infinitiu. A continuació, detallem aquests usos:
1. S'usa per davant d'infinitiu en els casos següents [...]
Fitxa
7985/2Darrera versió: 17.04.2024
Títol
Pronúncia de a/e àtona en nord-occidental i parlars valencians
Resposta
En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment en mots que comencen per en-, em-i es-: encetar, embut, escoltar. Aquest fenomen també afecta molts com eixut i eixugar o llençol i sencer.
En nord-occidental i en valencià septentrional, les formes verbals de tercera persona acabades en -a es pronuncien amb e tancada: (ell) cantava.
A més, en alguns parlars nord-occidentals (sobretot a la plana de Lleida), la a àtona final se sol pronunciar com a e oberta: alta, tassa, Lleida.
En diversos parlars valencians, la vocal àtona a a final de mot es pronuncia e oberta o o oberta si en la penúltima síl·laba hi ha una e oberta tònica o una o oberta tònica, respectivament: merla, serra, terra(e oberta); pilota, porta, posa (o oberta).
Font: Gramàtica bàsica i d'ús de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (1.3, punt 4)