FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de clar. La claredat del dia convida a sortir. La claredat d'aquella aigua. Santa Llúcia ens conservi la vista i la claredat. Expressar-se, raonar, amb claredat. No excel·lia per la claredat de la seva intel·ligència. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (alguna cosa) del caixó o de la caixa on és. Desencaixona la fruita, que no es maqui. Sortir del caixó o de la caixa. Donà un cop de peu al caixó i les escombraries es desencaixonaren. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (un vehicle) del lloc on està encallat. Desencallar un camió. Desencallar un vaixell. Desencallar un assumpte. Un vehicle, sortir del lloc on està encallat. Si no hi ha una nova proposta, les converses no es desencallaran. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tancar amb barra. Quan es faci fosc, embarreu la porta. Tancar (una persona o un animal) en un lloc del qual no pot sortir. Han embarrat el bestiar. Refugiar-se. Estendre (les madeixes molles) en barres per assecar-les. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha aconseguit escapar-se. Els lladres s'han fet escàpols i encara no han pogut ésser haguts. Deslliurat d'un perill. Va sortir escàpol de l'accident del tren. Aquest blat ja és escàpol: no necessita més pluges. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de passejar. Sortir a passeig. Vine a passeig amb mi. Lloc destinat, a propòsit, per a passejar-hi. Un passeig amb arbres a banda i banda. Carrer, avinguda o via d'una certa amplada, originalment destinat a passejar-hi. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Amb molt d'aire. Ha fet un matí molt airós. És un terrat, un puig, molt airós. De bon aire, graciós. És una noia molt airosa. Una torreta airosa. sortir airós de Reeixir amb lluïment, honor, en un afer. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (el peix) de la xarxa on està emmallat. Passava part de la nit a la platja, desemmallant sardines. El peix, sortir de la xarxa on està emmallat. Alguns peixos es desemmallen sols, en deixar la xarxa a coberta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exposar a l'acció de l'oreig, de l'aire. Orejar un vestit perquè se'n vagi una olor que l'impregna. Rebre l'acció de l'oreig, de l'aire. Sortir algú a donar un volt per orejar-se. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Treure (algú o alguna cosa) del lloc on està entaforat. Va desentaforar tot de roba vella del fons de l'armari. Algú o alguna cosa, sortir del lloc on està entaforat. En sentir la pudor de fum, els ratolins es desentaforaren. [...]
