FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Especialment el vent, bufar amb gran força. Expel·lir enèrgicament aire per la boca com a mostra d'enuig. L'animal rebufà i m'ensenyà els ullals. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'expel·lir o d'expulsar; l'efecte. L'expulsió de l'orina. L'expulsió del fetus. Mesura administrativa consistent a obligar a sortir del territori estatal un estranger. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
La femella, expel·lir (el fetus que portava al ventre al final de la gestació). Parir un noi. Parir un infant. Parir bessonada. La vaca ha parit. posar algú a parir Criticar-lo granment. Crear, fer. Com ho has parit, això? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expel·lir dels pulmons (l'aire que ha servit per a la respiració). Inspirar l'aire pel nas i expirar-lo per la boca. Fer el darrer alè, morir. L'avi va expirar al matí. Cessar, especialment allò que té una durada determinada. El termini per a presentar-s'hi ja ha [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un conjunt de persones, abandonar (el lloc que ocupaven). Les tropes evacuaren la ciutat. Treure d'un lloc (les persones que l'ocupaven). Han evacuat els malalts a un altre hospital. En jur., despatxar, enllestir, complir (un tràmit). Expel·lir (matèries acumulades en una part [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Maleir-lo. Expel·lir amb els excrements. Cagava els pinyols que s'havia empassat. cagar-la Cometre un error, fer un disbarat. cagar-la Espatllar un negoci. [...]