81.
escrutar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Investigar a fons per descobrir o saber (alguna cosa). Escrutar els secrets de la naturalesa. Escrutar les intencions d'altri. Escrutar els misteris de la fe. Fer l'escrutini (dels vots) d'una votació. [...]
|
82.
encantalls
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar encantàries. [...]
|
83.
llumejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar llum. [...]
|
84.
pernejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar pernades. [...]
|
85.
litigiós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que dona matèria a un litigi, que està en dubte i pot donar, per tant, lloc a discussió. [...]
|
86.
feixuració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de feixurar. Conjunt de les fites que assenyalen la limitació d'una finca o un territori o d'un sector d'aquests. Convinença escrita o bé interlocutòria que dona fe de la col·locació de fites. [...]
|
87.
humita
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral, nesosilicat de magnesi amb ferro i fluor, de fórmula (Mg,Fe)7(SiO4)3(F,OH)2, que cristal·litza en el sistema ròmbic i és d'origen metamòrfic. [...]
|
88.
acensar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar a cens. [...]
|
89.
mancament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. [...]
mancament
m. [LC] Acció de no conformar-se a allò que hom deu, de mancar a algú ofenent-lo, no tenint-li el respecte degut, no tornant-li el que hom li deu. Un mancament a la fe jurada. Cal perdonar-li els seus mancaments. |
90.
infal·libilitat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat d'infal·lible. Prerrogativa de l'Església, concretada en certes condicions en el papa, en virtut de la qual és preservada d'error en les matèries de fe i costums. El dogma de la infal·libilitat del sant pare. [...]
|