cabila(de l'Àfrica del Nord) horda, tribu nòmada. Les hordes de gitanos envaïren Europa el s. XIII. clan branca(fig.), mot usat pels jueus catalans per a traduir l'expressió bíblica de la tribu de. Jueu de l'aljama de Barcelona, de la branca de Leví. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

arengador tribú, orador polític, esp. popular. paranimf, en les universitats, el qui fa el discurs de començament de curs. predicador(->), orador sagrat. Cp. conferenciant, dissertant Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 família, tribu. 2 grup. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 tribu. 2 tropa. 3 colla. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 adj. tribunici, relatiu al tribú o orador popular. 2 m. capella, església. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 nació. És totavia entès que sigui català i no d'altra nació (document del segle XIV. Alc.). col·lectivitat. Els interessos de la col·lectivitat. raça. La raça hebraica. Cp. tribu 2 Els qui habiten una població. habitants ciutadans veïns 3 La gent comuna d'una població. gent de poc braç el [...]

dinastia dels Rockefeller. clan(per ext.). El clan dels Kennedy. tribu, s'usa algunes vegades com a sinònim de família molt nombrosa i en sentit més aviat pejoratiu. ascendència gènera generació nissaga casta. Llull, nat de digna casta. soca, la persona o persones més velles d'una família. Diuen que ve [...]

.). Un ardat de captaires. càfila, íd. tropa, íd. horda, pròpiament tribu nòmada, errant. S'usa per a significar una colla de gent brutal. rècula, colla d'animals de bast. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]