Que es té per molt i ho demostra en les seves maneres arrogants o desdenyoses. Un home altiu. Que demostra altivesa. Paraules altives. Maneres altives. Que té una alçària considerable. S'havien parat al peu de l'alzina més altiva. Situat en un lloc elevat. No podia abastar els [...]

[inf. haver, heure o haure; p. p. hagut; ind. pr. hec, heus, heu, havem, haveu, heuen; ind. fut. hauré, etc.; subj. pr. hegui, heguis, hegui, haguem, hagueu, heguin; subj. imperf. hagués, etc.; imper. heu, hegui, haguem, haveu, heguin] Esdevenir posseïdor, tenidor (d'alguna cosa), abastar [...]

pirinenc no estava a l'abast de les indústries de la costa. a l'abast de loc. prep. b) per ext. Uns ensenyaments a l'abast de la xicalla. El doctorat està al teu abast. donar l'abast Abastar a fer una tasca. Eren quatre a despatxar; però hi havia tants de compradors, que no donaven [...]

en què hom pot abastar d'una paret a l'altra en el seu interior. Perllonga oberta, estreta i cilíndrica de la tapa que cobreix els tubs d'alguns jocs tapats de l'orgue.  [...]

. Acabat de coure. no acabar de Davant d'infinitiu, no abastar a. No acabem de comprendre-ho. No acabem d'arribar-hi amb la mà. en acabant loc. adv. Després, tot seguit. Davant de gerundi o davant d'infinitiu introduït per la preposició per, arribar finalment a fer alguna cosa o a tenir [...]

llarg Abastar lluny el seu poder. Pota anterior d'un quadrúpede. Tentacle de certs mol·luscos, pinça de certs crustacis, etc. Persona que treballa. S'hauran d'aturar les feines per manca de braços. Executor. Jo soc el cap, ell és el braç. ésser el braç dret d'algú Ésser el seu [...]