FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alguna persona o cosa, passar de dins a fora. Hem sortit del teatre a les vuit. Sortir de missa, de sermó. Sortir de casa a fer un passeig. Sortir a fer un passeig. Vam arribar a Girona a les cinc i en vam sortir a les set. A quina hora surt el tren exprés de Madrid? Alguna persona o [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Quelcom, sortir d'un líquid en què estava immergit. La torre emergia del mig del poble. Els rajos de llum, les ones sonores, etc., sortir d'un medi després d'haver-lo travessat. Sortir de l'obscuritat, de darrere quelcom que en tapava la vista. Un curs d'aigua subterrània, [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir d'un estat d'ensopiment. L'aire fred el va deixondir. Sortir d'un estat d'ensopiment. Em cridaven, ho sentia i no podia deixondir-me. Fer sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Sortir d'un estat d'indolència, de peresa. Davant la proposta d'anar al circ, tothom es [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En ús predicatiu, amb molta pressa, pressionat per les circumstàncies. Anar, sortir, eixir, marxar escopetejat. Al cap de poc va arribar la meva mare, escopetejada com cada dia. Va sortir escopetejat cap a l'oficina perquè tenia una reunió. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
L'aigua, sortir de terra, especialment amb certa impetuositat, formant broll. Va tenir una tarda brillant: li brollaven les idees a raig. L'aigua o un altre líquid, sortir amb força d'un recipient qualsevol. Sortir de terra creixent. Ja brollen els sembrats? [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer sortir del seu cau. Desencauaren la llebre. Els pares no el poden desencauar. Sortir del seu cau. Un follet s'havia desencauat de la xemeneia. [...]
