En determinats parlars hi ha alguns fenòmens fonètics relacionats amb les vocals a i e àtones que són acceptables. Els més destacables són els següents:
En nord-occidental i en valencià, és habitual la pronúncia de a en comptes de e en la síl·laba inicial, si acaba en consonant, especialment [...]
El gentilici de la Comunitat Autònoma del País Basc és basc -a.
Els gentilicis de les províncies de la Comunitat Autònoma del País Basc són els següents:
Àlaba: alabès -esa
Biscaia: biscaí -ïna
Guipúscoa: guipuscoà -ana
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les capitals de [...]
Els noms, adjectius, adverbis i verbs que componen els títols de pactes, acords, tractats, declaracions o compromisos s'escriuen tots amb majúscula inicial. Per exemple:
el Pacte Nacional per la Llengua
el Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics
el Compromís de Casp
el Tractat de No [...]
En general, davant del verb, es fan servir les formes pronominals reforçades (em, et, es, en, etc.) i la reduïda us. Ara bé, les formes plenes me, te, se, ne, lo, los i vos es mantenen amb més o menys vitalitat en diversos parlars i són acceptables en la llengua oral. En canvi, en la llengua [...]
faxos
La paraula fax no és invariable: té una forma singular i una forma plural.
El singular d'aquest mot és fax; en canvi, el plural es forma afegint-hi la terminació -os. Per exemple:
He estat fora tres dies i m'he trobat la taula plena de faxos.
[...]
Les formes binocles i prismàtics es fan servir per designar l'aparell òptic format per un parell d'ulleres graduables, una per a cada ull, muntades sobre un mateix suport. Aquest aparell s'utilitza per mirar objectes llunyans. Per exemple:
En Pol sempre duia els binocles/prismàtics per observar [...]
De vegades, els verbs poder i haver de apareixen coordinats davant d'un infinitiu. En aquests casos el verb d'obligació haver de apareix sempre en segon lloc. Per exemple:
És un home que ha cregut en tot allò que encara no existeix però que sí que pot i ha d'existir (i no ...que sí que ha i pot [...]
No hi ha contracció de les preposicions a, dei per quan es troben amb un article determinat que comença en majúscula, per exemple perquè forma part del nom propi d'un establiment, d'un organisme, d'una obra, d'un topònim no català, etc. Per exemple:
A El Racó no hi he anat mai a menjar. (i no Al [...]
S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i altres elements, tret dels articles i les preposicions, que componen el sobrenom d'un lloc històric, geopolític o geoturístic. Per exemple:
el Principat de Catalunya (per Catalunya)
la Ciutat Comtal (per Barcelona)
la Ciutat Eterna (per [...]
canviar de feina arran del canvide director (i no arrel del canvide director).
La guerra va començar arran del cop d'estat (i no a rel del cop d'estat).
[...]