FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina que afirma que el món és dolent o que el mal triomfa sobre el bé. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte menys favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al pessimisme o als pessimistes. Seguidor del pessimisme. Inclinat a veure i a jutjar les coses en llur aspecte menys favorable. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica segons la qual el món realment existent és el millor dels mons possibles. Disposició o propensió a veure i jutjar les coses sota l'aspecte més favorable. La poetessa alternava constantment l'optimisme amb la desil·lusió i el pessimisme. [...]