Resultats de la cerca frase exacta: 31
|
11.
porials
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ordre de fongs basidiomicets afil·loforats, amb l'himeni amb porus o làmines i carn coriàcia o tendra, de color blanc o clar, al qual pertanyen la majoria de bolets de soca, com ara el bolet d'esca, el bolet de soca zonat i la sabatera. Individu d'aquest ordre. [...]
|
|
12.
afil·loforats
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, que comprèn molts representants lignícoles, de carn sovint dura i imputrescible, d'himeni llis, amb porus o amb agulles, com ara els bolets de soca, la pipa i el bolet d'esca, i alguns bolets comestibles, com els peus de rata, la sabatera, el rossinyol i el [...]
|
|
13.
agàrics
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Grup de fongs basidiomicets, de carn putrescible i amb l'himeni sobre làmines o sobre porus, al qual pertanyen el camperol, el pinetell, la llenega i el molleric. Individu d'aquest grup. agàric blanc Bolet de soca de l'ordre de les porials, blanquinós, semblant al bolet d'esca [...]
|
|
14.
bolet
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. bolet d'esca Bolet de soca de l'ordre de les porials, perenne, la carn del qual, prèviament assecada o torrada, s'emprava antigament per a encendre foc (Fomes fomentarius). bolet d'esca Bolet emprat per a encendre foc. bolet d'esca cremat Bolet de soca de l'ordre de les porials, de color gris [...]
|
|
15.
card
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
inflorescències globoses blavenques, que es fa als herbassars nitròfils de la muntanya mitjana (Echinops sphaerocephalus). card d'esca Panical blau. card de moro Card de la família de les compostes, molt espinós, amb les flors dels capítols d'un groc ataronjat, que es fa als llocs [...]
card
|
|
16.
Formació d'adjectius que indiquen relació amb algun personatge conegut: rodoredià, mozartià, espriuà
Font
Fitxes de l'Optimot
, copernicana (de Copèrnic); nietzscheà, nietzscheana (de Nietzche)
-í, -ina: isabelí, isabelina (de Isabel)
-esc, -esca: dantesc, dantesca, aquest adjectiu a més de tenir el significat de 'propi de Dant', té també el significat 'que recorda la grandiositat, l'aspecte terrorífic, d'alguns escrits de Dant [...]
|
|
17.
yesquero
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
adj 1 d'esca. Hongo yesquero, bolet d'esca. m 2 pedrenyal. [...]
|
|
18.
yesca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 esca. 2 fig i p fr [incentivo] esca. 3 pl [yesquero] pedrenyal m sing. [...]
|
|
19.
escarzo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 agr [panal] bresca bruta f. 2 agr [de las colmenas] crestament. 3 bot [hongo yesquero] bolet d'esca. [...]
|
|
20.
incentiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 atractiu. incitament estímul 2 Fig. esperó agulló fibló cimbell, allò que hom fa servir d'incentiu, per a atreure. esquer esca. Allò va ser l'esca del pecat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
card
1 1 m. [AGA] [BOS] [LC] Herbacol 1.
1 2 [AGA] [BOS] card coler [o card comú, o card d'herba, o card de formatjar] Herbacol 1.
2 1 m. [BOS] [LC] Planta herbàcia de diferents gèneres de les famílies de les compostes, les umbel·líferes i les dipsacàcies, de fulles, i sovint també tiges i bràctees, espinoses.
2 2 [BOS] card beneit Card de la família de les compostes, acaule o gairebé, de fulles pinnatipartides i capítols grocs envoltats de bràctees espinoses, que es fa a les messes i guarets (Cnicus benedictus ).
2 3 [BOS] card blanc a ) Calcida blanca.
2 3 [BOS] card blanc b ) Cardó.
2 3 [BOS] card blanc c ) Panical 1.
2 4 [BOS] card burral Card de la família de les compostes, robust, de fulles espinoses marbrades de blanc per sobre i capítols purpuris amb les bràctees terminades en una espina molt llarga i gruixuda, que es fa als indrets ruderals, sobretot a les terres mediterrànies (Silybum marianum ).
2 5 [BOS] card caderner [o card de cadernera] Carlina cardiguera.
2 6 [BOS] card clapat Card burral.
2 7 [BOS] card cigrell Carlina de tija erecta i ramificada i capítols grocs disposats en inflorescència corimbiforme, que es fa als pasturatges mediterranis secs (Carlina corymbosa ).
2 8 [BOS] card d'eriçó Card de la família de les compostes, poc espinós, de fulles cotonoses per sota i inflorescències globoses blavenques, que es fa als herbassars nitròfils de la muntanya mitjana (Echinops sphaerocephalus ).
2 9 [BOS] card d'esca Panical blau.
2 10 [BOS] card de moro Card de la família de les compostes, molt espinós, amb les flors dels capítols d'un groc ataronjat, que es fa als llocs ruderals secs de les terres mediterrànies (Scolymus hispanicus ).
2 11 [BOS] card de sang Card anual de la família de les compostes, de fulles poc o molt tomentoses i les bràctees dels capítols florals de color purpuri, propi dels camps i prats secs de les terres mediterrànies (Carlina lanata ).
2 12 [BOS] card de séquia Capferrat.
2 13 [BOS] card del dimoni Card de la família de les compostes, semblant a la bufassa, de bràctees involucrals amples, les externes recorbades, que es fa als terrenys molt pasturats de la regió mediterrània (Onopordum illyricum ).
2 14 [BOS] card eriçat Card d'eriçó.
2 15 [BOS] card fuell Card anual de la família de les compostes, de flors grogues, comú als llocs secs de les terres mediterrànies (Carthamus lanatus ).
2 16 [BOS] card gallofer Card burral.
2 17 [BOS] card girgoler Panical 1.
2 18 [BOS] card lleter Card burral.
2 19 [BOS] card marí Panical marí.
2 20 [BOS] card marià Card burral.
2 21 [BOS] card menut Capferrat.
2 22 [BOS] card negre Card fuell.
2 23 [BOS] card panical Panical 1.
2 24 [BOS] card sant Card beneit.
2 25 [BOS] card tromper Calcida blanca.
2 26 [BOS] card tucà Card d'eriçó.
2 27 [BOS] card vermell Obriülls 1.