FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Eximir d'una pena, deure, obligació, responsabilitat. En el judici la van absoldre. Remetre (a algú) els seus pecats. Es va confessar i el sacerdot l'absolgué. El confessor el va absoldre de tots els pecats. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Transgressió de la llei de Déu o d'un precepte de l'Església. Pecat venial. Cometre un pecat. Fer pecat. Confessar els seus pecats. Absoldre algú dels seus pecats. Penedir-se dels seus pecats. Estar en pecat. No tenir culpa ni pecat d'una cosa. Pecat confessat és mig [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Excusar 3 2. Cal perdonar-li aquests petits defectes. Perdoneu-me la llibertat que em prenc. Perdoneu que us interrompi. Perdoneu: això no és veritat! Absoldre (algú) del càstig, de les conseqüències d'un crim, d'una falta. El perdono del dany que m'ha fet. Perdoneu-me: no [...]