91.
sacarina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imida emprada en medicina i en alimentació com a edulcorant, especialment per als diabètics que no poden prendre sucre. [...]
|
92.
anotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar o escriure notes (en un escrit, en un compte, etc.). Prendre nota per escrit (d'alguna cosa). [...]
|
93.
aquilotar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer prendre (a una pipa, a un broquet) un color torrat a força de fumar-hi. Impregnar del fum del tabac. [...]
|
94.
danyós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa dany, que és nociu i perjudicial. Prendre massa el sol és danyós per a la salut. Animals danyosos. [...]
|
95.
decidit -ida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no s'hi pensa gaire a prendre una resolució, exempt de dubte o vacil·lació. És un xicot molt decidit. [...]
|
96.
pretext
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Raó ostensible, motiu assumit, que es dona per amagar la raó o el motiu reals d'una acció. Se'n va anar amb el pretext que havia d'ésser a casa seva a les set. Cercar, trobar, un pretext. Prendre una cosa per pretext. Prendre pretext d'una cosa. Sota pretext que era massa tard. [...]
|
97.
venjança
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punició que hom infligeix a algú per satisfer el seu ressentiment per un dany, per un greuge, etc., inferit per aquest a ell o a altri. L'ofensa ha estat greu: la venjança serà terrible. Prendre venjança d'algú. Prendre venjança d'una ofensa. Demanar, cridar [...]
|
98.
afusar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar forma de fus (a una cosa). Prendre la forma de fus. L'aligot plega les ales i s'afusa. [...]
|
99.
essorant
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En heràld., representat en actitud de prendre volada, amb el cap enlaire i el vol obert i abaixat. Una àguila essorant. [...]
|
100.
ruralisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de rural. Mot, expressió, rurals, no ciutadans. Tendència literària o teatral que consisteix a prendre per tema la vida rural. [...]
ruralisme
|