FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot repetir teòricament un nombre infinit de vegades mitjançant l'aplicació d'una mateixa regla. Procés recursiu. Conjunt recursiu. Funció recursiva. Definició recursiva. Que es crida a si mateix o crida altres programes informàtics que, al seu torn, criden [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha estat bandejada d'un territori. A Vós clamam los bandejats, fills d'Eva... A l'edat mitjana, malfactor, efectiu o presumpte, que havia estat reclamat, per mitjà de ban o de crida, per a presentar-se davant la cort judicial o constituir-se presoner. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de cercar. crida i cerca V. crida. en cerca de Cercant, mirant de trobar. Anar en cerca d'algú. Anar a un país en cerca de feina. En inform., examen dels elements d'un conjunt de dades per tal de trobar les que tenen una forma determinada. Cerca seqüencial. Cerca [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té un so agut i aspre. Música estrident. Que no s'acorda gens amb el to general, que crida l'atenció. Salons amb una decoració estrident. Un discurs estrident. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Refusar l'obediència a una autoritat legítima. La ciutat es va rebel·lar contra el seu rei. L'adolescent es rebel·la i crida quan ningú no el sent. Rebel·lar-se contra una injustícia. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
So, crit, agut. L'espinguet del clarí. Quins espinguets fa, aquesta criatura! Veu aguda. Amb el seu espinguet tapava totes les converses. Quin espinguet que té, aquest noi! Persona que xiscla, crida. [...]