FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allargar (el temps establert per a fer alguna cosa). Prorrogar el terme de pagament d'un deute. Prorrogar el període de sessions d'una assemblea. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa que es posa en mans d'algú com a garantia del pagament d'un deute, del compliment d'una obligació. Li vaig deixar molts diners, i ell em donà de penyora un rellotge d'or. T'he donat la meva paraula: vols una altra penyora? penyora de drets Penyora que ha de recaure sobre drets [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pagar un deute. quitament i espera Acord pel qual el creditor considera el deutor quiti d'una part de les seves obligacions i li concedeix uns terminis per al pagament de la resta. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en bé de mà morta, passar (els béns) a qui no els pot alienar. Extingir gradualment (un deute) per pagaments successius. Repartir el cost de reposició (d'una màquina, una instal·lació, etc.), entre els períodes en què aquesta és [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]