En nomenclatura química, signe emprat en els alquens per a referir-se a l'isòmer que té els grups de més alt pes molecular disposats en diferent costat de la molècula. No sempre equival al prefix trans-. [...]
Per saber quan s'usa l'accent obert (o greu) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent obert en els casos següents:
En mots aguts:
la majoria dels acabats en -è: alè, amè, cafè, cinquè, comitè, mercè, oboè, perquè, serè, terraplè, vostè, etc.
la [...]
Per saber quan s'usa l'accent tancat (o agut) de la e dins d'un mot, hi ha una sèrie de pautes útils. Per exemple, la e duu accent tancat en els casos següents:
En mots aguts:
la primera persona del futur simple: cantaré, faré, vindré, etc.
la tercera persona del singular del passat simple [...]
Formes com autoescola, infraestructura i poliesportiu s'han derivat de les paraules catalanes escola, estructura i esportiu afegint-hi al davant un prefix. Aquests mots s'escriuen junts i sense guionet, i no perden la e- inicial de les paraules originàries (no són adequades, per tant, formes com [...]
La denominació oficial d'aquest municipi de l'Alt Empordà és Lladó.
Contràriament, la forma normativa d'aquest topònim ?ben documentat des del segle X? és Lledó, ja que prové del llatí LOTONE ('lledó, lledoner') i presenta una evolució regular a partir de la forma llatina posterior LEDONE.
Aqu [...]