El grup mm sempre es presenta entre vocals. Per exemple: commemoració, commocionar, commutatiu, emmarcar, gamma, gemma, immune; Emma, etc.
Malgrat que en registres informals de vegades es perd l'allargament de la m, en registres més formals és recomanable pronunciar aquest grup consonàntic [...]
Fitxa
6251/2Darrera versió: 18.03.2016
Títol
Ortografia de 'm'
Resposta
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca petita i tendra desenvolupada d'un borró o gemma. No han deixat sinó dos o tres brots a cada branca. Ram o tros d'una planta herbàcia. Amb un brot d'alfàbrega a la boca. no... brot No... mica. No fa brot de feina. No en sap brot. No tenir brot de raó. no fer [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sal granada. Sal de Cardona. Posar sal a l'olla. Posar una vianda en sal. sal de cuina [o sal comuna] Sal refinada i reduïda a grans molt fins. sal de taula [o sal fina] Sal refinada i reduïda a pols. sal gemma Halita . Allò que dona agudesa, picantor, gràcia, a les paraules, al [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En bot., gemma. Poncell 3. Un botó de rosa. Peça petita circular, plana o bombada, de metall, os, nacre, etc., recoberta o no de tela, que es posa als vestits i serveix principalment, passant-la per un trau o una baga, per a subjectar l'una a l'altra dues peces del vestit o dues parts [...]
Element de subjecció de la màquina de facetar, en forma de pinça o de vareta, de fusta o de metall, que serveix per a subjectar la gemma durant la talla. [...]
L'escriptura de les consonants m/n pot presentar dubte ortogràfic quan es troben a final de síl·laba davant d'una consonant. S'escriu m en els casos següents:
en general, davant b, p, m: àmbit, timbal; tempesta, trampa; commoure, immens, etc., i també certs mots que presenten el grup gràfic mp davant de t o c: assumpte, atemptat, compte, exempt, peremptori, presumpció, prompte, redempció, símptoma, sumptuós, temptar. En aquests casos la
p és muda.
en general, davant f: amfibi, àmfora, càmfora, limfa, nimfa, pàmfil, pamflet, paranimf, samfaina, triomf, trumfo, xamfrà, etc.
en els mots comte ('noble'), empremta, femta, gimcana, impremta, premsa, somriure, tramvia, triumvir, zumzeig, etc.
en el prefix circum-:circumdant, circumferència, circumloqui, circumspecte, circumstància, circumval·lació, etc.
Consulteu el diccionari per a més dubtes sobre la grafia m a final de síl·laba, davant d'una consonant.