Que assenyala l'estat resultant d'una acció prèvia, s'aplica a alguns verbs o formes verbals. Un verb resultatiu. L'accepció resultativa del perfet. [...]

Conjugat com a deponent en el perfet i en els seus temps derivats, i com a actiu en la resta dels temps, s'aplica a certs verbs llatins. [...]

que assumeix el valor temporal de futur en el passat i el valor modal d'irrealitat o de suposició. condicional compost Condicional perfet. condicional simple Condicional 2 2 . [...]

situació designada per aquest. Aspecte imperfectiu, perfectiu, perfet. aspecte lèxic Modalitat de l'acció. Situació dels planetes respecte a la Terra i al Sol. en aquest aspecte Sobre aquest punt, amb relació a aquest assumpte.  [...]

Que serà. Els segles futurs. Les generacions futures. La vida futura. Temps futur. El meu futur espòs. Allò que serà, el temps a venir. Temps verbal que indica posterioritat respecte al moment de l'acte de parla. El futur d'indicatiu. futur perfet [o futur compost] Temps verbal [...]

Serveix per a formar els temps dits compostos de tots els verbs denotant que allò que expressa el verb principal, que està en participi, és completament acomplert o perfet en el moment indicat pel verb auxiliar. Ja hem après la lliçó. Havia plogut i feia fresca. Quan [...]

Estat de perfet. [...]

planteja com a possiblement vertadera. La probabilitat que sigui certa és superior si el temps usat és el present. Per exemple: Si ve a la festa, estarem molt contents. (present d'indicatiu, 'és probable que vingui') Si ha vingut a la festa, estarem molt contents. (perfet d'indicatiu, 'no sabem si ha [...]

passades s'utilitza el condicional perfet. Per exemple: Us faria res abaixar el to de la conversa? (present) Si se'm permet, voldria plantejar una proposta. (present) Hauries pogut acompanyar la teva mare a l'oculista. (passat) M'hauria agradat parlar-ne en aquell mateix moment, però ara ja és massa tard [...]

Els mots hem, em i amb, malgrat que en un context oral poden tenir una pronúncia similar, tenen usos i significats diferents. Per tant, cal fer servir l'un o l'altre segons el context: hem La forma hem és l'auxiliar d'un temps compost, la primera persona del plural del perfet d'indicatiu, i [...]